Des de fa molt temps en les entrevistes a la premsa s’aplica la convenció d’unir en un sol bloc de text la pregunta de l’entrevistador i la resposta de l’entrevistat. L’element que fixa la diferència entre l’una i l’altra és visual: generalment la pregunta sol anar en tipografia més grossa -les negretes- i la resposta en lletra més
M’arriba una nota de premsa sobre les darreres novetats de Labutxaca, la magnífica col·lecció del Grup 62 que posa a l’abast dels lectors una oferta de reedicions i novetats d’allò més recomanable, amb uns preus molt atractius i una producció d’alta qualitat. (Amb això he volgut dir que els llibres de Labutxaca són poc pesants, estan impresos amb paper clar, tenen una tipografia molt llegible i
Diumenge familiar a Garraf. Els expedicionaris de Barcelona som quatre: mon germà, la seva muller, l’A. i jo. La plana major del que després de la mort del pare queda dels Isern. Una família que no s’ha destacat per ser gaire nombrosa, tot i que mai fins als reduïts límits d’ara. (n’hi ha més) Allí ens espera en Raimon i la
Veníem, l’A. i jo, de tres dies de contacte directe amb la bellesa i la civilitat a la Toscana i potser per això, quan hem tornat, el contrast ens ha resultat més dur. La primera piula que ens arriba és la condemna “post mortem” a Pepe Rubianes per insults a l’alcalde de Salamanca. Jo no sé a
Allò que pregona la dita sobre les similituds entre els plats i les olles té una profunda base de veritat. La prova la tenim a casa: els dos nois ens han sortit rockers. Per això quan ara fa unes setmanes vaig celebrar els meus 60 anys el regal que em varen fer va ser un
La Toscana en primavera és una indescriptible explosió de verds que t’atrapa des del primer moment que hi entres en contacte i que se’t queda enganxada molt a dintre. Parlo de la Toscana en general però molt especialment de la Val d’Orcia, l’indret on l’A. i jo hem viscut aquest darrer cap de setmana. Una vall el