Núvol vermell

L’exercici de deixar penjats els posts de fa dos anys i continuar com si no passes res, fa tan evident la relativitat del temps i de la velocitat… Tothom em deia que anàvem a 5.000 per hora i ara veig que no, que estem pràcticament on estàvem. Si que tinc la sensació clara que hem après molt aquests dos anys però sort de la velocitat, perquè el temps passa tan de pressa que atropella per molt ràpid que anem. Una primera conclusió d’aquests dos anys: visca la velocitat que la realitat ja frena de sobres!!