Fa uns dies que en Sostres està en ratxa. Vegeu el seu article d’avui al diari AVUI. Es titula “Hem de fer-nos grans” i diu això: “Noto sorpresa per la contundent resposta que El Mundo ha donat a la nova llei d’educació. Pedrojota titulava que Catalunya es declarava, en ensenyament, independent d’Espanya. Bé, no entenc la
Després d’aquells impagables “pneumàtics dusos” (que val a dir que ja no he tornat a sentir més) (vegeu-los aquí) en Merlos i la seva colla continuen sent una font inesgotable d’exemples d’incompetència lingüística. (I que consti que no em poso en les perles que acostuma a esquitxar generosament en Joan Villadelprat perquè aquest senyor no
Molta mandanga amb allò de “si tu no hi vas, ells tornen” i ara resulta que el senyor Patxi López i el PSOE d’Euskadi no han tingut el menor escrúpol per fer-se pipí damunt dels seus postulats i, del bracet del PP i de la penya de la senyora Rosa Díez, ja mana al País Basc. Això
“Des del 2-6 al Bernabéu ho han repetit uns quants analistes, però som-hi. El Barça d’aquesta temporada és un exemple de com un país se’n pot sortir malgrat els entrebancs, amb una fórmula tan senzilla com complicada alhora: persistència i excel·lència. L’excel·lència es va veure dissabte a Madrid -i s’hi va arribar per la persistència
Un dels indicadors culturals que em sembla que podem exhibir amb més orgull a casa nostra és el que fa referència a l’ús de les biblioteques per part dels ciutadans. Com totes les coses que funcionen, aquest èxit no és flor d’un dia inspirat sinó el fruit d’una feina gestionada amb seny i desenvolupada dia rere dia amb cura i professionalitat
L’havíem tractat molt poc, a la Mavi. Va ser durant uns dies d’agost de 2006, quan l’A. i jo vàrem anar a les festes de Bétera convidats pels bons amics Vicent i Assumpció. Dos dies de contacte, però, poden ser suficients per adonar-nos de la pasta amb què estan fetes algunes persones. Encara que aquesta relació la fem en un context
Vist el que es va veure ahir al Bernabéu, ¿hem de trigar gaire a convéncer-nos que anar a camps com Getafe, Betis, la Rosaleda, el Sardinero, Los Pajaritos, el Metropolitano o Cornellà-Sant Joan Despí (si es demostra que hi ha tres equips encara més desmanegats que els pericos) és perdre el temps i, el que és més greu,
He deixar passar un parell de programes abans de dir-hi la meva però ara crec que ja puc afirmar sense gaire marge per al dubte que “Casal Rock” (vegeu aquí) és una de les apostes més dignes, originals i intel·ligents que la televisió pública del país ha endegat en molt temps. No m’allargaré més. Rubrico totalment
Dels vint-i-cinc apunts que he escrit durant el mes d’abril els 10 més visitats han estat: * 1) Sant Jordi 2009: les meves recomanacions de llibres (1). (vegeu-lo aquí) * 2) Elogi de Gaspar Hernàndez. (vegeu-lo aquí) * 3) Sant Jordi 2009: les meves recomanacions de llibres (2). (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Sant Jordi 2009: les meves recomanacions de discos catalans. (vegeu-lo aquí)*