COM L’STROMBOLI
Ens separen els esputs, estimada; ens allunya la radioactivitat de la saliva dels addictes al garrot que manen generació rere generació. No cal que estripis els coixins per proclamar alegria, estimada. No en sortirà cap ploma, tanmateix, per envolar-nos les somniades, amor meu. Queden tan lluny les llums de l’alba! I a tocar, sempre, l’aspror