marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 de maig de 2009
0 comentaris

FAULA

No espereu que la lluna delati els coltells ni que faci d’estel polar. És el banyarriquer més vell, qui així parla a la colla de joves mascles que no han deixat d’escometre’s tota la nit. Recordau-vos sempre dels anys en què fóreu larves i de totes les galeries que traçàreu tot corsecant les alzines. Canta el gall quan l’alba comença a lluir i els banyarriquers es disposen a descansar. El banyarriquer vell és l’últim que es retira tot recordant el darrer buc d’abelles que assaltà. Se n’adona el més jove i, en veure que la nostàlgia el venç, li repassa els èlitres amb les puntes de les banyes. La mandíbula flaqueja i els artells  no poden pus, es plany el vell banyarriquer. El darrer vol és a tocar, segueix dient, i no tenc cap ganes de fer-lo. No esperis que la lluna t’indiqui cap camí de glòria. Ara que ja ets adult, tria un bon arbre per passar-hi el dia i ten molt d’esment a les ungles. T’aconsell el garrover, més que res per la seva noblesa. Planta cara sempre a qui gens de bé et vulgui i no et deixis engatussar pels sermons dels més espavilats, dels que de l’ociositat i la ganduleria en volen fer virtut. Fet valer sempre i mai no donis les banyes a tòrcer. Cuita a volar com més amunt millor, fins que et falti l’aire, mirant els ulls de la lluna. No esperis, però, que ella et retorni la fitada, car mai no ha volgut ser mirall. De l’esclavatge a què la sotmet la terra, mai no n’ha volgut fer senyera. No ho oblidis mai.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.