marginàlies

Durant tres mesos, els residents de Can Gazà compartiran temps i espai amb dos germans ghanesos que res tenen a veure amb les xacres i altres dolences gazanenques. Un d’ells ha de passar per les mans cirurgianes dels especialistes en tractaments maxiolofacials de l’hospital de Son Dureta; l’altre,  resident des de fa un temps a Menorca, l’acompanya i l’interpreta, car el que s’¡ha d’operar sols xampurreja l’anglès. I l’anglès xampurrejat nostre a voltes ni s’hi avé ni s’hi encontra. De Menorca,  precisament, ens arribà la demanda d’atenció després d’haver exhaurit la via habitual en aquests casos  amb resultats negatius. Els doctors sondureters acceptaren el cas amb la condició de poder fer el  seguiment protocolari de la seva intervenció un cop obtinguda l’alta hospitalària. En el fons, no deixa de  ser llastimós que per a aquestes necessitats o emergències no hi hagi cap recurs; o que els que hi  pugui haver pateixin una mena d’overbooking Des de Menorca, via Can Gazà, va ser molt entremaliat  gestionar-ho tot, però a la fi són aquí i demà mateix començaran les proves i analítiques. Un nou repte que els residents accepten de bon grat tot i ser conscients que els dos germans ghanesos seran de mel i  sucre durant els mesos que compartiran, és a dir, no entraran de ple en les dinàmiques relacionals  que entre ells han dissenyat per refer quotidianitats i altres rutines socialitzadores. I la primera prova  no s’ha fet esperar: els germans africans són àrabs ben criats i, a part de les pregàries, serven la dieta  que condemna el porc i derivats. Als gazanencs no els ha sorprès, és clar, i sense que calgués cap  indicació expressa els han parat rebost a posta.