Ens heu mutilat els ciclops i els faunes
del nostre imaginari més arcà
tot segrestant-nos el vocabulari
precís per mantenir-lo resplendent
i llegar-lo enter i impol·lut als fills.
A l’ombra de la vostra palissada
és impossible créixer com a poble.
Per millor fermar-nos l’orgull de casta
heu eixugat els plaents brolladors
que ens refrescaven no sols la memòria,
també la parla i el coneixement.
Les fonts que encara ragen han après
a callar, com nosaltres: a no dir res
que serveixi d’excusa per celar
el seu raig que ja no embruixa poetes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!