marginàlies

En la reunió, mentre el cap parlava d’arquitectures de discurs, ell s’imaginava una sargantana patinant damunt el cocó glaçat en el que d’infant s’hi emmirallava. Fastiguejat, fixava més l’atenció en aquelles reverberacions indòmites de l’ànsia que no en l’exposició tediosa del director que, a través d’un ambiciós pla estratègic, pretenia expandir els guanys de l’empresa amb els mínims recursos de personal.
Mentre uns s’entretenien a gargotejar en els fulls timbrats de l’empresa, ell escrivia incontinentment i automàtica. I observava com els únics que palesaven atenció expressa eren els dos agents que acabaven de ser contractats.

El pensament és dinamita, escrigué per contrarestar l’apreciació del cap que els deia que el pensament ha de ser sempre dinàmic a l’hora de traçar noves vies de negoci. Si les idees són explosives, els poetes han d’esdevenir bons barrobiners, deixà escrit abans d’acabar la reunió.

Fent el cafè preceptiu, comentà als companys que el cap havia estat brillant en la seva formulació, al temps que a ell, pegant-li dos copets a l’esquena, li donava l’enhorabona. Mentre se servia el segon cafè, una gavina amb pegat de pirata a l’ull esquerra i bec de pallasso, el saludava militarment.