(AVÍS: Com el d’ahir, l’apunt d’avui és una facècia. Per tant, qualsevol similitud amb la realitat l’heu d’interpretar, no cal dir-ho, com una pura coincidència.) Correu de resposta a l’anterior (vegeu-lo aquí) interceptat tres quarts d’hora després: (n’hi ha més; cliqueu “Vull llegir la resta de l’article”) * Destinatari: Seu central del PSOE de Catalunya (l’antic PSC). Nicaragua,
(AVÍS: L’apunt d’avui és una facècia. Qualsevol similitud amb la realitat l’heu d’interpretar, no cal dir-ho, com una pura coincidència.) Correu electrònic interceptat fa una setmana, pocs minuts després de fer-se públics els resultats de l’EGM (Estudi General de Mitjans) del primer trimestre de 2009 segons el qual per primera vegada en quinze anys Catalunya Ràdio perdia la
(La sèrie comença aquí) Fragment de l’entrevista de Daniel Febrés Gabancho amb Gabriel C. Maragall, politòleg i diputat al Parlament pel Partit Demòcrata de Catalunya feta el 2 de març de 2037. (Del llibre “Crònica de la independència”, de Patrícia Gabancho). (N’hi ha més) (DFG) Ara, és possible, no ho sé que hi hagi una mica de mitificació
Aquest cap de setmana l’he dedicat a la lectura de “Crònica de la independència”, el llibre de Patrícia Gabancho que ha estat èxit de vendes per Sant Jordi i que en totes les llistes apareix classificat en l’apartat de llibres de “no ficció”. ¿Serà que hem guanyat ja la primera batalla i comença a consolidar-se la idea que parlar de Catalunya
Aquí teniu la seva pàgina al MySpace. Si voleu fer-vos amb el seu disc el millor és que no perdeu el temps preguntant a les botigues. Almenys ara com ara. Jo l’he demanat aquí (lacasacalba@gmail.com), m’ha costat 10 euros i en una setmana m’ha arribat a casa. Escolteu especialment “L’amor és cec” (és al MySpace). Si
Alguns companys de feina i uns quants lectors d’aquestes Totxanes m’han preguntat aquests dies per llibres que no sortien en els quatre apunts de recomanacions literàries de Sant Jordi amb què he castigat aquests darrers dies a la clientela (vegeu aquí). A tothom li he dit el mateix: aquesta llista -tan discutible com qualsevol altra- correspon a aquells
(la sèrie comença aquí)Aquesta sèrie de recomanacions la vaig començar fa una setmana amb un parell d’apunts dedicats a la música: la feta aquí i la feta fora d’aquí. Avui, per acabar d’arrodonir el paquet, recomanaré uns quants productes literaris relacionats amb la música i al final de tot us faré, pel mateix preu, una proposta de pla de lectura
(la sèrie comença aquí)Sant Jordi’09 ve carregat amb unes quantes novetats relacionades amb la llengua i amb els llibres més útils del món: els diccionaris. Començo la tria amb “Rodamots. Deu anys fent cada dia un mot”, de Jordi Palou amb la col·laboració de Pau Vidal (Empúries). Un llibre amb pròleg de Roger de Gràcia que
(la sèrie comença aquí) A continuació us passo una dotzena de llibres de prosa i de narrativa (ordenats alfabèticament) que he llegit i que us aconsello que fullegeu perquè tenen coses interessants. Si veieu que us fan el pes fareu molt bé de comprar-los. És bo llegir. * “El col·leccionista de fades”, Josep Ballester (Bromera)* “Trenc
Com no podia ser altrament he estat un dels nombrosíssims espectadors que a través del You Tube hem tingut notícia de l’èxit de la senyora Susan Boyle en el concurs de televisió “Britain’s got talent”, la versió anglesa d’”Operación Triunfo”. Per si algú encara no l’ha vista li passo aquest enllaç a una de les múltiples opcions
Magnífic article el que publica avui a El Punt Manuel Cuyàs sobre el llibre “El nostre heroi Josep Pla”, d’Enric Vila, editat per la gent d’A Contravent, una editorial (vegeu aquí) que acaba d’estrenar-se com aquell qui diu i que val la pena seguir de prop. L’enllaç a l’article el teniu aquí però si teniu mandra us el copio
(vegeu aquí les recomanacions de discos)Potser sóc jo que bado però tinc la impressió que aquest Sant Jordi va una mica fluix pel que fa a grans novetats literàries en la nostra llengua. Tot i això, en narrativa he trobat tres llibres que considero ben recomanables (per ordre alfabètic): * “Olor de Colònia”, Sílvia Alcàntara (Ed. 1984).
Aquesta meravella legislativa que l’Ajuntament de Girona s’ha empescat per defensar els drets dels gossos i les gosses (i m’imagino que també dels gats i de les gates) de la vila ja ha generat, com no podia ser altrament, el primer article dedicat expressament amb tots els honors. Es titula “Vida de gos”, el signa Empar
(Vegeu aquí els discos catalans)Començo amb or de la més pura llei: l’antologia dels 50 anys de la Motown, la companyia discogràfica de Detroit (“MOtor TOWN“), la ciutat mítica de la indústria de l’automòbil des de fa uns anys en fase de depressió (vegeu aquí). Un total de cinquanta cançons descomunals repartides en tres CD’s en els que no hi falta ningú: Four Tops, Supremes,
* “Ets més curt que els colls de camisa del Gaspar Hernàndez” * “Tret del fet que la cortina SEMPRE ha de penjar per dintre de la dutxa, poques certeses més tenim en aquesta vida” * “Vaaaaaja…” (vegeu aquí) (n’hi ha més) * Fa un parell d’anys vaig començar una llista de cançons que han tingut