He, he… ja domino els autobusos interiors de la Fira. Així camino una mica menys. A poc a poc vaig complint el meu programa del dia: visita a la zona dels USA -amb control de bosses i motxilles inclòs- d’on trec la imatge que il·lustra aquest apunt: gent explicant històries a altra gent. Comprar, vendre,
La il·lustració de l’apunt anterior correspon a la instal·lació que ha fet Perejaume per a l’Àgora, el gran pati central de la Fira. Em feia molta gràcia veure què s’havia empescat l’artista de Sant Pol perquè ara fa un any ell i jo vàrem coincidir en la mateixa comitiva de la Institució de les Lletres Catalanes.
Segon dia a la Fira i, de fet, l’únic dels tres que serà complet. Ahir molts problemes per poder trobar un lloc on connectar el portàtil en la saturada Sala de Premsa i dificultats -impossibilitat, vaja- per trobar una zona Wi-Fi. Combinades, diguem-ho tot, amb la tradicional poca traça meva pels afers informàtics. Avui he arribat
La idea del títol no és meva. L’he manllevada d’Isabel Martí, l’editora de La Campana, però em sembla un compendi perfecte per definir la Fira de Frankfurt. Quan l’any passat (vegeu aquí) hi vaig anar per primera vegada una de les coses que més em va sobtar va ser la quantitat de gent que, asseguda en estands atapeïts de
Cada vegada que passejo per la blogosfera m’agrada dedicar una estona llarga al que explica l’autor del Bloc “Un tio normal” (vegeu-lo aquí). Ja en vaig parlar en aquestes Totxanes (vegeu aquí) quan a mitjans de juny el vaig descobrir i em va encantar, d’una banda, com el seu autor es plantejava l’aventura de començar a escriure un Bloc i, de l’altra, la deliciosa
Preparo la maleta -petita perquè pugui entrar a cabina i no calgui facturar-la- que demà passat m’enduré per tres dies a la Fira de Frankfurt. I a l’hora de triar la lectura per al trajecte i les estones (poques) a l’hotel em decanto per un breu tractat sobre l’arquitectura de Brunelleschi i, en concret, sobre els sistemes constructius
(la sèrie comença aquí) Per més que intento fer memòria no puc recordar cap detall concret de quan i com va ser que vàrem descobrir el Mundial Bar. El que sí que estic segur és que va ser arran d’algun vagareig amb l’A. pel barri vell un cap de setmana o un dia de festa amb els nois de casa
Conversa atrapada al vol fa una estona en un bar del barri a la taula de darrere nostre mentre l’A. i jo esmorzàvem i féiem el Serra i el Fortuny de ritual. Protagonistes: dos homes d’edat més propera als 30 que als 40. Diu un: "Per fi ha sortit un polític diferent dels altres, que fan pinta de ser
Una perla del disc “Els amants de Lilith”, de Lídia Pujol, acabat d’aparèixer a casa nostra. Tretze magnífiques cançons que configuren un passeig summament recomanable per la condició de la dona vista per la poesia tradicional. Per desgracia la història de Caterina de Lió no és cosa del passat. El diari ens recorda cada dia que les quatre parets d’una
Ahir vaig tenir una divertida i amical controvèrsia via correu electrònic amb una estimada companya de feina que en una nota que m’havia escrit em parlava d’"events" culturals. Jo li deia que encara bo que no m’havia sortit amb els habituals "aconteixements" però que, en fi, dir-ne "esdeveniments" tampoc fa gens de mal i no li treu
Tot i que no paro de feinejar i de covar fama entre els que m’envolten de persona pencaire el cert és que a mi el que de debò m’agrada són els dies festius. Passar l’estona fent el mandra mentre llegeixo, escric, escolto música o resolc un sudoku. I no és pas d’ara, aquest delit -tot i que com més vell
L’altre dia parlava aquí mateix de l’arquitecte Òscar Tusquets i el qualificava com un dels cervells més ben moblats de casa nostra. Sortosament no és pas l’únic (*): crec que un altre membre d’aquesta confraria de privilegiats és Quim Monzó. No fa gaire que el meu estimat amic R. em deia que un país que en cinquanta anys ha estat capaç de generar un
Dels vint-i-cinc apunts apunts que he publicat al llarg del mes de setembre els 10 més visitats han estat els següents: * 1) Si jo fos espanyol… (sobre cercles i plataformes). (vegeu-lo aquí) * 2) De com Màrius Serra va rellevar Tísner en l’encreuat de La Vanguardia. (vegeu-lo aquí) * 3) Mestissatge, bil·lingüisme i merda a l’espardenya (reflexions per a un Onze de