Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Tot de gent explicant-se històries (és a dir, Frankfurt) (4)
He, he… ja domino els autobusos interiors de la Fira. Així camino una mica menys. A poc a poc vaig complint el meu programa del dia: visita a la zona dels USA -amb control de bosses i motxilles inclòs- d’on trec la imatge que il·lustra aquest apunt: gent explicant històries a altra gent. Comprar, vendre, seduir… Tot per la paraula.
Compro la tassa commemorativa de la Fira d’enguany. És molt senzilla i la decora una frase preciosa del poeta Joan Margarit: “La llibertat és una libreria”. La gent de Vilaweb ja ho explicava ahir (vegeu aquí).
Després, carregat amb unes quantes tasses comprades de record, vaig a les lectures de Maria Barbal i Quim Monzó. Magnífiques les dues. La llengua no és cap nosa per capir tota la força i la bellesa de la frase que clou “Pedra de tartera”: “Barcelona és una cosa molt bona per a mi: és el darrer graó abans del cementiri”. Un silenci emocionat ha acollit l’instant en què l’actriu que llegia el text en alemany ha acabat la seva intervenció amb aquestes paraules. Després, com una descàrrega elèctrica, una ovació llarga i apassionada.
Està triomfant, la Maria Barbal. I m’agrada que sigui així. S’ho mereix.
Acabo ja per avui. D’aquí a uns minuts agafaré l’autocar que em portarà a l’hotel. Poc després el mateix autocar ens deixarà al local on Antònia Font i Lax’n Busto faran el seu concert.
La crònica, demà. Que me’n queda una pila, de coses, per explicar…
(continuarà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!