Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

4 d'octubre de 2007
0 comentaris

“La Masia de 1907”: quin horror, Déu meu!

Ahir vaig tenir una divertida i amical controvèrsia via correu electrònic amb una estimada companya de feina que en una nota que m’havia escrit em parlava d’"events" culturals.

Jo li deia que encara bo que no m’havia sortit amb els habituals "aconteixements" però que, en fi, dir-ne "esdeveniments" tampoc fa gens de mal i no li treu ni un bri de modernitat a qui es posa aquest mot a la boca.  (n’hi ha més)

A la nit, però, em va caure l’ànima als peus en veure el primer capítol de "La Masia de 1907". Quina manera més horrorosa de maltractar la llengua catalana, Déu meu… Us juro que en algun moment em va semblar que veia un dels esperpents de La Cubana. I no exagero gens.

¿Que no tenien més famílies candidates que aquesta pobra gent que són clarament castellanoparlants en la seva intimitat per posar-les en una aventura que, precisament, pretén reproduir "des de dintre" dos mesos de la seva vida íntima en un entorn hostil?

¿Què ha fet aquesta pobra gent per haver d’aguantar això? I els espectadors, ¿què hem fet per haver de patir aquest seguit d’atemptats contra la manera més elemental de parlar en català? (p. ex. l’esgarrifós "el camí es va anar estretxant" que va ejacular un dels fills de la colla que, per edat, ha estat escolaritzat en català sota les ordres del senyor Ernest Maragall, tan amoïnat pels vailets d’Olot.).

I el més trist de tot és que aquest bunyol es perpetrava el mateix dia que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que fixa que el català és la llengua institucional dels mitjans de comunicació de la Generalitat. Si es descuiden…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!