Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

2 d'octubre de 2007
0 comentaris

Monzó.

L’altre dia parlava aquí mateix de l’arquitecte Òscar Tusquets i el qualificava com un dels cervells més ben moblats de casa nostra. Sortosament no és pas l’únic (*): crec que un altre membre d’aquesta confraria de privilegiats és Quim Monzó. No fa gaire que el meu estimat amic R. em deia que un país que en cinquanta anys ha estat capaç de generar un Pla i un  Monzó per força ha de ser un país singular. Crec que té tota la raó.  (n’hi ha més)

Perquè el més bo de tot és que, més enllà de la seva enorme vàlua com a escriptor, Monzó és una mirada clarivident, plena de sentit comú i sense pèls a la llengua sobre la nostra realitat. Una manera de pensar -cada vegada més afinada a mesura que hi posa anys- i de captenir-se que tant de bo servís d’exemple a imitar (**).

És per això que em sembla molt digna de remarca l’entrevista que Montserrat Serra li va fer dies enrere i que es pot consultar a Vilaweb Lletres (vegeu-la aquí).

Monzó hi parla de la seva obra, de com ha evolucionat al llarg dels anys, de com serà "Mil cretins", el seu proper llibre, de la cita de Frankfurt -de la qual ell serà pregoner de luxe d’aquí a vuit dies-, del futur de la llengua, d’aquest país al qual ja fa temps que li tiben les costures… Tot un festival d’intel·ligència i senzillesa que et deixa enlluernat.

Us deixo amb un tast. Unes frases de la resposta que dóna quan la periodista li pregunta per quins temes l’interessen ara: "… a "El perquè de tot plegat" tothom follava constantment. Ara no, ara és: una persona que es mor per aquí, una persona que es vol suïcidar per allà… Com ha canviat el paisatge! Ja no són els bars, sinó els hospitals."

Quanta raó que tens, mestre…

——————————————————————————–

(*) Ara mateix em vénen al cap dos noms més: Sebastià Serrano i Joaquim M. Puyal.

(**) (Afegit l’endemà) Amb la nova maqueta de La Vanguardia -i a partir de l’observació dels dos primers dies que porta funcionant- observo que Quim Monzó passa a tenir columna diària paral·lela a la que des de fa una pila d’anys té Baltasar Porcel. Avancem…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!