La indústria cultural, i la catalana encara més, te un gran repte en el terreny de la distribució. I no em refereixo a la cançoneta eterna que els productes catalans no es venen perquè no estan ben distribuïts (això per desgràcia no és així, ras i curt: normalment no venem més perquè no som suficientment bons). Em refereixo a que, entre la revolució digital i els canvis en la comercialització que implica la concentració en poques mans de les xarxes de comercialització, han passat massa trens en els darrers anys i ni ens els hem mirat. Especialment al nostre país i desde la nostra cultura.
En els propers dies m?agradaria parlar de tot això. Seran tres posts: el primer sobre el repte de les llibreries i el preu fixe, el segon sobre la desaparició del quiosc com a principal distribuïdor de premsa i tot el que això podria significar i, finalment, del gran repte de la distribució digital (la música, el cine…).