Núvol vermell

El blog d'Oriol Soler

Un solar

Aquests dies de disquisicions ideològiques al voltant del tripartit si o no a partir de la situació política que angoixa a tants, o de la visita de Pujol a Cultura03, o del llibre d?en Villatoro o dels que diuen, com si fos delicte, que som ?l?aposta d?Esquerra?… Aquests dies que hem parlat de distribució i més de distribució alimentaria que de llibres i que he rebut uns quants correus renyant-me (amb algunes reflexions que m?han fet moure)… Aquests dies deia, m?han servit per  repetir cinc-centes vegades que això de la indústria cultural no és una ratlla recta, un instrument de partit, ni casi ideològic. La indústria cultural només funciona quan vol ser i és un solar. Un solar? Be, més exactament un terreny en el que es donen les millors condicions per construir-hi un projecte.

O sigui la indústria cultural no és el projecte, és el terreny. No son els arquitectes, és la capacitat d?Il·lusionar als millors arquitectes perquè vulguin venir a construir aquí, no és tenir l?edifici dibuixat el primer dia, és crear les condicions perquè es dibuixi la construcció més impressionant de la ciutat, no és tenir la veritat, sinó saber que serem més lliures com més veritats siguem capaços d?aglutinar… I no em vull fer el hippy perquè està clar que hi ha un punt de sortida: volem edifici que els que tenim son massa vells.

I quan un jove d?Alacant pugui triar entre l?edifici que estem construint i el que li ofereixen els que només construeixen Terres mítiques tindrem un país més lliure. Avui el xaval d?Alacant no pot triar. No tenim ni solar. El tindrem.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per OriolSoler | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent