La distribució (II), el repte de les llibreries i el preu fix
Abans de parlar de llibres, llibreries i preu fix, un aclariment i un exercici. L?aclariment: soc conscient que estic provocant un debat i que no tot és blanc o negre però tinc ganes de fer el debat, no per guanyar-lo sinó per avançar una mica. I l?exercici, 3 preguntes i 3 respostes sobre el mercat de l?alimentació:
Ha canviat durant els darrers 30 anys el mercat de l?alimentació?
Moltíssim. Ha augmentat el poder adquisitiu del país i tothom consumeix més. S?han implantat les grans superfícies, les grans cadenes de supermercats s?han fusionat per modernitzar-se, hi ha molts productes a les prestatgeries que no existien… Clarament el mercat de l?alimentació ha anat a millor.
N?ha sortit beneficiat el consumidor?
I tant. Hi ha més tipus de pa, pasta fresca, producte fresc que abans era difícil de trobar, més hores per comprar, més establiments, més preus… El consumidor percep que l?evolució de la distribució en l?alimentació és clarament millor que fa 30 anys.
N?han sortit perjudicats els petits establiments?
No. En tot aquest procés pràcticament no n?han desaparegut i, al contrari, s?han modernitzat i crescut. Passegem per Vic i trobem el comerç tradicional molt més especialitzat i amb botigues molt més potents que abans, passegem pel Poble Sec i trobem els antics colmados en mans d?immigrants que obren més hores i també tenen una oportunitat… Crec que hi ha més petit comerç que mai i amb més futur que mai. El discurs catastrofista que augurava el final del comerç amb la transformació del sector de l?alimentació penso que no és cert.
.
I els llibres i les llibreries? Fem el mateix exercici d?abans amb les tres preguntes adaptades:
(Continua)
Ha canviat al nostre país el mercat del llibre durant els darrers 30 anys?
Poc massa poc. És dels sectors que menys ha canviat. Tenim empreses petites que no poden invertir en I+D ni en màrqueting, uns sistemes de distribució obsolets i caríssims (i que provoquen ?pilotassos? com els que va patir Bruguera o 62) i, el més important, en una societat amb molt més poder adquisitiu no hem augmentat les vendes.
I a la resta del món, ha canviat el món del llibre?
I tant. Grans cadenes que inverteixen en màrqueting i augmenta, clar, el consum de llibres, aposta dels grans grups editorials per la modernització de la distribució, nous punts de venda massius als supermercats, especialització i clara millora del petit comerç independent (i desaparició dels que no s?han actualitzat, és veritat), creació de marques blanques per poder vendre llibres més baratos
N?ha sortit beneficiat el consumidor català de la no evolució d?aquests 30 anys?
De cap manera. En el país dels sous més baixos tenim els llibres més cars d?Europa.
N?ha sortit perjudicat el llibre, la llibreria tradicional i la cultura catalana d?aquesta situació?
I tant. Quan t?amagues a un forat no pots construir res i la major part del sector porta 30 anys a la defensiva.
.
I on vull anar a parar amb tot això? Doncs que el problema del sector no es diu Abacus, per molt que l?estil d?Abacus sigui discutible, el problema real del sector és que estem autosegrestats per un discurs a la defensiva que vol amagar les nostres propies misèries. I autosegrestats també, i ho dic perquè ho penso tot i saber que avui estic sent políticament incorrecte, pel preu fix que crec que ens impedeix entrar a competir, que ens impedeix ser millors els uns que els altres, que ens impedeix créixer i madurar.
El repte de la distribució en el món del llibre i concretament en el camp de la distribució és evident i no afrontar-lo de cara acabarà amb tots, amb les petites editorials i amb les petites llibreries també.
l’anàlisi de les llibreries és encertadíssim. Sobre el preu dels llibres també cal queixar-se. Sembla que els llibreters siguin tots escriptors frustrats abans de botiguers especialitzats
Preu fix per a tothom o per a ningú (jo faria per a ningú). Però per a tothom menys Abacus, no.
Cada llibre és una creació original, diferent de qualsevol altre. Els llibres no competeixen entre ells com si fossin marques diferents de verdures o escopinyes. Si tries entre una baguette i una xapata sempre acabaràs menjant pà, però si tries entre Sánchez Piñol i Vila-Matas no llegiràs el mateix.
Ja pots actualitzar la teva llibreria tot el que vulguis que si obre un Abacus al teu costat, venen el mateix producte més barat, ja pots tancar l´actualitzadíssima botiga.
El que és segur és que sense preu fixe adéu a petites i mitjanes llibreries i adéu tambè a bona part de les petites editorials. I empobriment generalitzat del fons editorial.
Si els últims 30 anys no ha canviat la distribució i gaudim d´una xarxa espectacular de llibreries (malgrat Abacus), perqué, si continuem així, acabarem amb les petites llibreries i editorials?
Nogensmenys el discurs a la defensiva i victimista és ben real. En això tens tota la raò.
Algunes discrepàncies sobre la teva percepció del mercat de l’alimentació…
Ha canviat durant els darrers 30 anys el mercat de l’alimentació?
Moltíssim. Tothom consumeix molt més i molt pitjor. Fa 30 anys la majoria de productes que consumíem eren de producció local. Enfortíem els nostres productors i la nostra industria local. Els sistemes de producció consumien menys recursos i generaven menys residus. Valoritzàvem els productes locals i afavoriem la diversitat natural. Ara el 90% de productes que consumim els distribueixen 5 empreses i el pa que es menja a la Garrotxa, a Bcn, a Londres o a Istambul és el mateix. Els macrosupers tenen molts productes a les prestatgeries, però en tots els supers hi ha els mateixos. La diversitat de productes elaborats que trobes als centres de les ciutats o de varietats autòctones de verdures i fruites ha disminuït brutalment.
N’ha sortit beneficiat el consumidor?
En absolut. Hi ha menys varietats de producte. Menys establiments al costat de casa. Productes més dolents, menys saludables, menys duradors i més cars. Mengem fruita i verdura congelada des de l’altra punta del món que no té gust a res, les carns estan inflades d’aigua i sucres i els peixos que no siguin de viver són una raresa. Tots tenim els mateixos mobles d’Ikea i les nostres robes tan barates estan fabricades en condicions laborals penoses.
Els processos industrials han tendit a reduir costos en detriment de la calitat. Un pollastre fa 30 anys trigava 3 mesos a poder ser consumit. Ara amb 30 dies i uns quants antibiòtics ja el pots trobar a les prestatgeries d’un centre de distribució.
El consumidor està resignat. El mercat no sap oferir alternatives que anteposin la calitat per sobre dels beneficis.
N’han sortit perjudicats els petits establiments?
Oi tant! En els darrers 10 anys, cada dia han tancat 11 petits comerços a l’estat espanyol. La implantació de la distribució moderna ha estat letal pel petit comerç. Els centres de les nostres ciutats es buiden de petit comerç i l’activitat econòmica es trasllada als afores o als polígons on s’instal.len les grans cadenes. Els comerços d’immigrants són casos aïllats i segueixen les seves pròpies dinàmiques al marge del comerç tradicional.
A reveure.
Oriol.
Estic d’acord. Em molesta que s’hagi d’acatar la llei universal de l’oferta i la demanda. Però no tinc idees alternatives.