Fora raons. Si algú pot parlar amb ple coneixement de causa sobre l’existència d’una injustícia de dimensions còsmiques són aquells pares que han hagut de passar pel tràngol de soterrar un fill o una filla. Aquests dies l’escriptora Isabel-Clara Simó està vivint una situació així. En casos com aquest el millor és el silenci respectuós i
Llegeixo en el bloc de Vicent Partal que la revista Forbes ha penjat en la seva pàgina web una espècie de càpsula del temps electrònica. La fórmula -senzilla, enginyosa i atractiva- consisteix a escriure missatges de correu electrònic -no badeu: hi ha temps fins al 30 de novembre- a la persona que es vulgui (fins i tot,
Si algú tenia dubtes encara sobre la importància d’Internet a la nostra vida quotidiana ja té una prova gairebé definitiva: sembla ser que durant la matinada del 30 al 31 d’octubre la Casa Real d’Espanya va retardar més de dues hores l’anunci del nom de la criatura que havien tingut els senyors de Borbón i Ortiz ja que els serveis
Només un apunt ràpid per dir que acabo d’assabentar-me que la meva crítica es publicarà en el suplement de demà passat i tal com va sortir del meu ordinador. Si a algú no li fa peça el que s’hi diu, doncs, les culpes a mi.
(La sèrie comença aquí) El dia que algú, amb prou temps i humor, es dediqui a fer l’inventari de tots els escriptors, crítics, pensadors, periodistes i altre bestiar de ploma que ha col·laborat en el suplement de cultura de l’Avui al llarg dels seus setze anys d’existència li sortirà una llista que farà petit el “Qui és
Nova selecció de definicions recents extretes de l’encreuat en castellà de La Vanguardia: * Vocal que tiene voz y voto: O * Si no tiene tabaco está completamente cerrado: ESTANCO * Muy precoz en poner a su madre a parir: SIETEMESINO * Escrito del que su autor nunca lee las críticas: TESTAMENTO * No quiere
Després de l’espectacular “TINC QUE dir…” i del no menys esgarrifós “TINDRÍEM que començar…” amb què el conegut columnista d’El País (diario independiente de la manyana) Sergi Pàmies ens va obsequiar dimarts passat en el transcurs del programa “De llibres” del Canal 33 queda demostrat una vegada més que qui coixos freqüenta, coixejant acaba. Que,
Llegeixo al diari que avui es lliuren al Gran Teatre del Liceu els premis Ondas. Llegeixo també que en l’apartat de ràdio el premi al millor programa és per “El Suplement” (dissabtes i diumenges pel matí a Catalunya Ràdio), dirigit des de fa 18 anys per Xavier Solà. Potser és que m’agafa de bon matí i amb les
És curiós. Cada vegada que explico a algú que entre les meves perversions particulars figura la de dedicar-me a la crítica literària una de les primeres coses que em pregunten és com m’ho faig per triar els llibres sobre els quals he de parlar i els que no. La meva resposta sempre és la mateixa:
Si se’m demanava d’il·lustrar per a la Vikipèdia el mot “entusiasme” no ho dubtaria ni un instant: enllaçaria amb la versió Real Audio del programa L’Internauta del dissabte passat i reproduiria íntegra la intervenció de Jaume Parés, un tarragoní de seixanta-quatre anys que, pel que va explicar, va començar reparant aparells de ràdio i televisors, va ser un