Totxanes, totxos i maons

Si se’m demanava d’il·lustrar per a la Vikipèdia el mot “entusiasme” no ho dubtaria ni un instant: enllaçaria amb la versió Real Audio del programa L’Internauta del dissabte passat i reproduiria íntegra la intervenció de Jaume Parés, un tarragoní de seixanta-quatre anys que, pel que va explicar, va començar reparant aparells de ràdio i televisors, va ser un dels pioners de Tinet, la xarxa ciutadana de Tarragona que aquests dies precisament compleix deu anys, i que ara, ja retirat, es dedica a donar classes d’iniciació al món d’Internet a la gent gran d’aquella ciutat.  (n’hi ha més)

Amb el seu retorn -després del devastador pas de l’huracà Minobis per Catalunya Ràdio- a la franja de migdia dels dissabtes (més concretament després de les notícies de les 3) habitualment escolto L’Internauta mentre esbandeixo una mica els plats bruts del dinar per posar-los al rentaplats. El dissabte passat, però, enganxat a la veu i a les coses que explicava el senyor Parés vaig fer una cosa que només faig molt de tant en tant: vaig treure tots els plats, gots, coberts i altres estris del dia abans que esperaven dintre de la màquina per ser rentats, els vaig acumular al costat de la pica i vaig demorar-me tota l’hora del programa rentant-los a mà, lentament, gaudint del contrast entre l’escalfor de l’aigua amb què fregava i la fredor del raig que eliminava les restes del sabó, notant el tacte suau de l’aigua barrejada amb el Fairy a les mans i, sobretot, gaudint del miracle de la ràdio, de la veu humana. De com pot arribar a transmetre la màgia d’un home que se sent en la plenitud i que, ple d’entusiasme encomanadís, així ho trasmet a qui l’escolta.

Desconegut amic Parés: us dec un dels moments estelars de la setmana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!