Ja ho vaig anunciar temps enrere però no he volgut donar l’assumpte per tancat fins ara que ja és definitiu: El Periódico, aquest graaan diari català, prodigi d’equanimitat i referència inequívoca a l’hora de definir què és una informació de qualitat i sense intoxicacions, ha tancat la seva sèrie dominical de devedés “Dies de transició”, que reproduïen els
Sembla que són conceptes que ja fa temps que varen ser definits per un estudiós del fenomen internet però que a mi, immigrant de mena, no em varen arribar fins ahir gràcies a una conversa amb el meu amic i company Josep M., home d’àmplies lectures, generoses inquietuds i també, ai las, pertanyent a la secta dels immigrants.
Continuo prestant atenció als articles de Salvador Sostres. Sovint en tinc prou amb una lectura en diagonal; altres vegades, però, el vailet m’atrapa i el llegeixo íntegrament. No me n’amago pas. De fet, temps enrere ja vaig dir-hi la meva en aquest Bloc. És destraler però de tant en tant l’encerta i, doncs, és ben just que al costat de les
D’acord, a Guadalajara la constant presència de l’escriptor Juan Goytisolo en els actes de més rellevància era deguda al fet de ser el guanyador del “Premio de Literatura Latinoamerica y del Caribe Juan Rulfo”, instituït per la Universitat de Guadalajara i, per tant, era totalment aliena a la voluntat de la part catalana de l’organització. (n’hi ha
En aquest país tenim uns quants personatges que, pel que sembla, es diria que gaudeixen d’una butlla especial. Es permeten de dir i fer el que els surt de la barretina i, a sobre, les nostres digníssimes autoritats no paren de riure’ls les gràcies i llepar-los el cul així que es presenta l’ocasió. (n’hi ha
Des de fa uns quants anys les meves diades de Sant Jordi són una mica peculiars. De fet, per als que ens dediquem a l’ofici de parlar de literatura en els mitjans de comunicació la Festa del Llibre comença a principis de febrer i quan arriba el 23 d’abril ens agafa ja força esgotats i
Després d’una lectura ràpida dels diaris i d’una escolta també apressada de la ràdio sembla que mossèn Ratzinger és sí però no i no però sí. "Un gran teòleg", diuen els més afins. "Mantindrà la línia dura del seu antecessor", diuen els més allunyats. "Per l’edat que té serà un Papa de transició", diuen els de
Aficionat com sóc als jocs de paraules, contrapets, jeroglífics i altres mecanismes perpetrats per l’enginy humà amb l’objectiu de camuflar coses senzilles sota disfresses complexes em va encantar trobar a Sevilla que la inscripció NO8DO s’havia convertit en el logotip de l’Ajuntament de la ciutat i, per tant, apareixia en lloc preferent en tots els
Acaba de trucar en Lluc, un amic dels nostres fills que des de fa tres anys viu a Sant Sebastià. Resulta que és un seguidor habitual d’aquest Bloc (vés, quines coses…) i em demana que li recordi un text de fa uns quants mesos en el que més o menys venia a dir que si
“D’Amèrica es tracta d’informar d’allò que és notícia. És notícia que plogui a Londres? Oi que no? Doncs només cal informar d’allò que va malament. Per tant, si l’Iraq elegeix nou president, i és kurd, això no és notícia. Ara, si es descobreix que un guardaespatlles del Bush té una amant iraquiana que li fot
"El congrés dels solitaris": quin gran disc que acaba de publicar Jaume Sisa! I quina gran cançó "No cal parlar", la penúltima del lot. Un bolerasso esplèndid de l’altre geni del Poble Sec que, només d’imaginar-me’l cantat pel mestre Moncho, ja em fa volar galàxies enllà…
Durant molts anys cada vegada que havia d’associar alguna imatge concreta a la paraula “patètic” em venia a la memòria l’inefable Jesús Fradejas. Aquest senyor era el presentador d’un programa que feien a TVE durant els anys 70 que es deia “La juventud baila” i el patetisme el trobàvem en la fila que feia l’esmentat individu -llaaargament instal·lat
Feia quatre mesos que no ens vèiem, amb en Jaume. Quatre mesos que han estat marcats per uns transtorns de la seva salut preocupants -si més no, així apuntaven les primeres impressions- que jo he anat seguint de lluny i a través de persones interposades. (n’hi ha més) No sé com justificar-ho, francament, perquè és
Aquesta vegada no m’ho ha dit ningú, que ho he viscut jo directament. Fa uns deu dies en un poble costaner bastant proper a Barcelona es va celebrar una conferència-col·loqui sobre les sempre difícils relacions entre els llibres i la televisió sense que ningú -ni el presentador, ni el conferenciant, ni cap dels nombrosos assistents
Cap de setmana a Sevilla per afers literaris. Dissabte per la tarda, amb la feina ja enllestida, l’Àlex Broch i jo ens perdem pels carrers del barri de Triana. Som en vigílies de l’inici -dilluns al matí- de la “Feria de Abril”. Això pels sevillans és sinònim de primavera i festa grossa, de passejades pel