D’acord, a Guadalajara la constant presència de l’escriptor Juan Goytisolo en els actes de més rellevància era deguda al fet de ser el guanyador del “Premio de Literatura Latinoamerica y del Caribe Juan Rulfo”, instituït per la Universitat de Guadalajara i, per tant, era totalment aliena a la voluntat de la part catalana de l’organització. (n’hi ha més)
D’acord, dels quaranta escriptors catalans que varen anar a Guadalajara trenta-sis eren d’expressió catalana i només quatre ho eren en castellà tot i que, pel que ens va arribar aquí, la impressió era que les proporcions anaven a l’inrevés. Deu ser una mostra més del nivell cultural de la classe periodística que ens està tocant de patir per aquests barris…
D’acord, la convidada d’honor a Frankfurt és la cultura catalana, no la literatura catalana. Això vol dir que, més enllà de l’àmbit estricte de l’agenda d’actes de la Fira, durant uns quants mesos abans està previst de desenvolupar arreu d’Alemanya una tasca d’agitació i propaganda cultural a base d’exposicions, concerts, representacions teatrals, etc. dels nostres artistes. Cal suposar, doncs, que per aquesta banda podem estar tranquils: el Mestre Tàpies i La Fura dels Baus tenen assegurada la seva part del pastís.
D’acord, Frankfurt és un mercat -la llotja de contractació editorial més important del món- pensat per als editors. En conseqüència, l’èxit en aquest apartat l’haurem de mesurar en funció de la quantitat de drets de traducció d’obres catalanes a altres llengües que s’hi hauran emparaulat.
Ara bé, un cop admès tot això, ¿oi que estem tots també d’acord que la presència de la literatura catalana (ço és, la que s’expressa en la llengua pròpia del païs) a la Fira de Frankfurt i als saraus colaterals on s’escaigui la cosa de la lletra ha de ser inequívoca i preeminent?
¿Oi, també, que l’idoni fóra que tots plegats -particulars, col·lectius professionals, generadors d’opinió i administració- ens poséssim a treballar des d’ara mateix conjuntament amb l’objectiu d’evitar allò que (sembla que) ningú no vol. És a dir, que a Frankfurt -i a tot el que hi penjarà el 2007 per terres alemanyes- el català quedi diluït en el racó de les anècdotes curioses?
I, per acabar, ¿oi, també, que en el fons del fons tots ens temem que per molt que ens hi escarrassem a fer els deures amb bona lletra el tren dels Marsé, Goytisolo, Mendoza, Regàs, etc. ens tornarà a passar pel damunt?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!