Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven.
• Una novel·la d’acció trepidant (16.02.15)
• “Vamos a hablar en castellano y así nos entenderemos todos” (17.02.15)
• Sempre marxen els millors (18.02.15)
• Els americans, de qualsevol cosa et fan una pel·lícula (19.02.15)
• I tu, a part d’escriure, de què treballes? (20-22.02.15)
• El meu client confia plenament en la Justícia (23.02.15)
• Volem governar per a tots i totes (24.02.15)
• Ja he entès com surt el germanet de la panxa de la mama. Però, com hi entra? (25.02.15)
• “Las sentencias judiciales no se comentan; se acatan” (26.02.15)
• Hem viscut per damunt de les nostres possibilitats (27.02.15-01.03.15)
• Això ara no ho pots entendre (02.03.15)
• Això és fer-se trampes al solitari (03.03.15)
• No és el que sembla: t’ho puc explicar (04.03.15)
• Això recorda allò del dia de la marmota (05.03.15)
• “Yo soy catalán, pero abierto” (06-08.03.15)
• Perdoneu, però algú ho havia de dir (09.03.15)
• Ha sortit un moment a fer un cafè (10.03.15)
• Ens enterrarà a tots, vostè (11.03.15)
• Sisplau, recordi’m el seu nom (12.03.15)
• Avui els plats te’ls rentaré jo (13-15.03.15)
(Continua aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com no podia ser d’altra manera.
“marc incomparable”, “Hissenda som tots”, “caríssims germans”… però cap com el mantra “cal que siguem molt responsables…” amb el que comencen el seu monòleg els polítics, especialment els més oportunistes.
El món de l’ensenyament està farcit de clixés i frases idiotes:
Cal actualitzar-se: hem de canviar de xip.
Aquell estudiant és molt intel.ligent, però està fet un gandulàs.
Quan s’asseuen a la poltrona, no hi ha qui els en tregui.
Aquell professor té molta cultura, però no se sap explicar.
Es pot dir més alt, però no més clar
Aquesta és la pregunta del milió
A la llista van. I moltes gràcies per l’aportació!