Totxanes, totxos i maons

He de confessar que jo no hi entenc gaire d’aquestes coses però crec que no m’equivoco si dic que Albert Viaplana (vegeu aquí) és un dels millors arquitectes que tenim ara mateix a casa nostra.

Fa anys, quan feia companyia amb Helio Piñón, ja em van interessar obres seves com el CCCB, la passarela que continua la Rambla fins al Maremàgnum o la plaça dels Països Catalans. Unes obres que vistes avui encara em semblen remarcables i dotades amb un segell amb el qual no m’és difícil de sintonitzar.

També hi ha coses de duet Piñón-Viaplana que no m’acaben de convéncer… (n’hi ha més)

Penso, per exemple, en la remodelació de l’antic convent de Santa Mònica per ubicar-hi el Centre d’Art del mateix nom. O en algunes solucions en els espais exteriors del conjunt del Maremàgnum. Però això no passa de ser l’opinió particular d’algú que ha començat dient que d’aquestes coses no hi entèn gaire.

També em sembla recordar que els dos arquitectes varen tenir alguna relació amb un concurs que deu fer cosa d’un quart de segle es va posar en marxa per remodelar la circulació de la plaça de Catalunya i posar-hi un monument a Francesc Macià.

Un concurs que va guanyar per votació popular un projecte que consistia en quatre feixos de làser de color vermell projectats contra el cel i que finalment es va desestimar i va quedar amb el que hi ha ara: aquella cosa de l’escultor Subirachs.

Quan el duet amb Helio Piñón es va trencar Albert Viaplana va fer companyia amb el seu fill David i fins al dia d’avui ells dos porten conjuntament l’estudi d’arquitectura. Un estudi -ho repeteixo- dels més prestigiosos i creatius que tenim al nostre país.

Un estudi que, d’altra banda, és el responsable d’un dels projectes més discutits dels darrers temps a Barcelona: la punyetera remodelació de la plaça Lesseps.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!