Senyoria
Deixa un comentariEl sol de primeries de maig treu les banyes amb la naturalitat habitual de l’època.
Tu, envejosa, maquines d’amagatotis. Somieges, a la bestreta, una venjança a l’alçada.
Enfilem cap a la Costa Brava, aliens a la jugada que ens tens preparada.
Carretera, Beatles, eufòria estival.
Hores més tard.
Una placeta a Begur, cervesa en mà i l’empara del Mediterrani.
De sobte, guaites i ens mostres les teues millors gales.
Ben grossa i lluenta. Mudada com mai. A la percaça d’efectes.
I somrius amb sobreria des del teu món, allà dalt, mentre despatxes sense pietat els núvols que s’acosten per festejar-te.
Altiva, senyorial, ingrata.
Gairebé feriries si no fessis tant goig.
Observem l’escena enmig de la calma i pensem pobres núvols i altres Buscagliones que ja t’han fet reverències alguna vegada.
Corpresos, bocabadats, víctimes del teu encanteri.
Lluna de mandarina,
què m’has fet? què m’has fet? què m’has fet?
(Nit del 05.05.12. Begur, Baix Empordà)