Plaers volàtils
Deixa un comentari… Ja ho és, d’agraït, un dia que naix amb aquest sol d’hivern que acarona els pocs trossos de pell destapats i amb històries de dèries que comporten poc risc i de pèrdues d’innocència pendents…
‘Vam saber pactar civilitzadament. Tal com ara pacto amb la solitud, dia rere dia, en aquest búnquer de solitaris. Sol amb les paraules que em fan una companyia menys arriscada. Sol, perseguint el rastre dels amants volàtils. Jo, l’amant sentimental.
Setembre. La vida sense sortir d’aquests quaranta metres que no sé si són el meu paradís de recanvi o la meva cel·la. Sol, envellit, i encara amb innocències per perdre.’
(Isidre Grau, Els amants volàtils)