Cercant esquerdes
Deixa un comentariVaig escarbant i escarbant. Llimant tots els contorns dels records que encara em queden. I els tinc ben prims i no aconseguisc trobar les esquerdes. O les que hi trobe no em semblen obertures fosques, sinó camins cap a una inabastable tendresa. I això ja passa quan idolatrem. Però no hi puc fer més que això, en aquest cas. Llavors passarem a trair, molt que em pese. I serà una cosa nova, amb perfum vell. I així tindrà una part teua, i una altra meua. Serà un producte cooperatiu, que no és poètic, però és exacte.
I així, mentre escarbe i pense en traïcions, la roda continua el seu curs mecànic que no en perdona ni una. I per això continue ben atenta a la intuïció, esperant que la propera decisió sigui l’ ‘oh, ja!’ i no ‘l’hòstia’ que diu l’Eduard. Costa, això. I avalue de nou la finalitat última, que em sembla que és l’única cosa que escampa claror. Potser al darrere hi ha això que Blai Bonet anomenava ‘salvar l’ànima’, lluny del significat escatològic, religiós o tradicional que sovint donem senzillament perquè els significats doctrinals no costen res, sinó ‘salvar l’ànima’ amb la seva significança real: ‘justificar la condició il·lusionada, humana, de els nostres activitats zoològiques generals’. I quan es tracta de salvar-nos i el cor ens pressiona, parleu-me de l’afortunat que aconsegueix desafiar-lo sense recança!!