PENSAMENTS I CIRCUMSTÀNCIES: JO

“Un somni no és una fugida de la realitat, és una part de la realitat
trenada de forma inseparable amb tota la resta. Ells ens proporcionen, sovint,
això que és la lucidesa extrema, que a vegades es confon amb la bogeria, eixa
que és l’única capaç d’obrir “eixa porta dibuixada en la paret” El ruletista.
Mircea Cartarescu.

Els somnis, encara sent interpretacions que únicament podrien existir en el
futur, són projeccions d’una voluntat inconscient, miratges que ens permetem
els que encara mantenim la creença que creure és possible. Existixen encara
somiadors, però, junt amb nosaltres, a la saga, aguaitant la nostra capacitat
d’acció i d’il·lusió, també estan els “caçadors”, “destructors” o
“inductors”  de somnis i, en l’extrem
oposat, en la línia invisible que separa el possible del factible, estan els
malsons, projeccions que pareixen ferides interminables, instal·lades en el
passat o en el present i, molt previsiblement, talladores d’un futur que elles
mateixes s’encarregaran de mutilar. Eixa és el malson, inacabable, injusta,
descarnada i brutal que no permet el despertar de Palestina. El somni,
l’inductor al somiar, ha sigut l’aparent voluntat d’uns i d’altres, governs de
països”aparentment” solidaris, que ens han venut, amb major o menor capacitat
de convicció. EUA i Obama han tractat d’enganyar-nos amb el seu pretés “pla per
al desenrotllament del procés de pau”, un pla que oculta, o ho intenta, que
“després de les accions polítiques i de protocol realitzades “més d’un milió i
mig de sers humans a Gaza, eixa presó de barrots i cel·les irreals, però que
sosté la cadena perpètua REAL de Palestina, 
malviuen aïllats de la resta del món, com un virus gegantí del que els
“nets països” del món ha de protegir-se, flanquejats per un Rafahcheckpoint en
el sud controlat “oficialment” per Egipte, però, a pesar que la hipocresia que
regix el joc polític mundial aconsella no declarar-ho en veu alta  per a
no abandonar el políticament correcte, SEGURAMENT davall les instruccions aniquiladores i assassines d’Israel.
Segons fonts que realitzen el seguiment diari del malson a què està sotmesa
PALESTINA, ara com ara, existixen més de 200 assentaments, una versió
sofisticada de les presons i la tortura col·lectiva davant de la que hauríem
d’avergonyir-nos  TOTS, amb el control
israelià del 60% de la seua superfície.

El govern d’Israel és, en realitat, un reflex de l’interés destructiu que els
poderosos, o els que exercixen el sobrepoder,
mantenen per a assolar, abatre i aniquilar als que suposen una amenaça,
normalment associada a aspectes i elements purament i putrefactament econòmics,
encara que ens canten, a la resta d’habitants del planeta, la milonga de
la importància i la lluita per les “idees”, mentida que ja és, a estes altures,
insostenible per Israel i el seu govern, un grup d’assassins, acceptats
“socialment” i inclosos en un grup social que ja no té gens de credibilitat:
els “polítics”. Els mateixos que han anat, progressivament, planificant la
massacre i la mort per “insuficiència econòmica i vital” de Palestina, els
mateixos que han planificat, des de fa un temps considerable, una política
-serà el terme “política”, en este cas, un
sinònim exacte de “arma homicida col·lectiva”?- per a col·lapsar la cada vegada
més minada economia palestina dels habitants de Gaza i dificultar la
pervivència de la seua població, segons és conegut i declarat en àmbits “oficials” i “no oficials”
, amb PLE CONEIXEMENT I SUPORT del govern
“pacifista i pacificador” d’OBAMA.

Hui, a
Gaza, la reconstrucció de milers de cases és una tasca impossible, a pesar que
hi ha els materials per a fer-ho, PERÒ estan destinats exclusivament,  per a la construcció de l’OOPS. Hui, a
Gaza, 20.000 persones continuen sense llar, 
el 80% de la població depén dels organismes internacionals per a les necessitats bàsiques i el 40% de la població viu en la pobresa
severa. No funcionen la majoria de les fàbriques i més del 35% de les
extensions de terreny agrícola ha sigut confiscat pel govern israelià.
Continuen produint-se nombroses incursions diàries, accions que han deixat un
rastre mortal de més de morts i unes  140
persones ferides els últims mesos. El malson llisca en el terreny de l’onirisme
lúgubre i surrealista quan, a més d’esta fotografia que, qualsevol mirada amb els
ulls de la consciència, podria contemplar, hem conegut que el govern israelià,
a través del seu exèrcit, va arrestar fa uns dies a tres pescadors que es
trobaven a unes tres milles de la costa, territori marí que està catalogat com
a espai reglamentari de pesca segons la legislació oficial. El peix, el poc que
pot ser importat, és el que l’estat “amic d’Egipte”, manipulat com un titella
per la mà israeliana, permet transvasar a través dels túnels que el mateix
Egipte va construir i controla. Inclús ser peix a Gaza és ser un candidat a
morir, a ser aniquilat, negat, part d’un
malson que pareix no acabar mai.

Uns, Israel i EUA, al cap, somien de demonitzar Gaza, aniquilar eixa franja de vida que
batega per a sobreviure i deixar sentir el seu batec, cada vegada més ínfim a
causa de l’asfíxia a què està sent sotmesa. Altres, somiem no per a fugir de
la realitat sinó per a intentar no deixar de creure a creure, a somiar que el
malson de Palestina acabarà i els peixos desitjaran tornar a ser peixos i no
cadàvers i espines.