ELS ENIGMES DE TONY GUERRERO: ENIGMA VII
Tony Guerrero compartix amb un grup d’amics la
seua soledat, imposada pel poder corrupte, i la seua no soledat
vital, eixa que residix en l’ànima i que
batega a pesar que desitgen negar-li, INJUSTAMENT,
la LLIBERTAT de pensar, sentir, creure, DIR,
expressar-se, tindre veu. La compartix jugant
a viure, per damunt dels barrots ferotges de la seua presó.
La compartix jugant a fer-nos sentir i imaginar, perquè el
pensament, com AUTE va explicar, NO PRENGA
MAI SEIENT
. La compartix proposant-nos “enigmes des de la seua ànima
a la nostra” que ens envia des de la seua veu escrita.
L’ENIGMA VII s’obri en preguntes que ens
planteja. Junt amb elles, d’ànima a ànima, estan
abocades les meues paraules, les meues repostes,
la veu que, a mitges
per faltar-li l’altra mitja
veu dels llavis dels 5, volguera que ell, des d’ací,
escoltara
ENIGMA VII
Baixa el sol de l’ocàs
fins quin fons?
Fins al seu propi reflex,
fins al nàixer de la nit que l’oculta.
Quantes vegades al dia
es veuen
els teus ulls?
Cada vegada que busques
retrobar qui encara eres.
Per que els mesos són
obligatoris?
El déu del temps, li va donar a l’any,
cadena perpètua, els mesos repetits.
Quants anys de vida
té la tardor?
Tan breu com el vol
que engrunsa una fulla seca,
com dura la vida del record.
Qui sembra sense parar
tants queixals de vella?
Les ambicioses mans
del dictador sense ànima.
Que té mes valor
que tot l’or?
La clau que obri el cel,
les presons, els llavis…
La meua inspiració serà
la mateixa d’altres?
En nosaltres està eixe “nosaltres”
que ens fa plural en el que som.
Algú ha sentit Déu
dir nosaltres?
No coneix el plural qui no ha plorat,
ni somriu, ni s’equivoca, qui no sap somiar,
perquè pesen les majúscules del seu
nom minúscul.
Cinc abraços.
!Els 5 Vencerem!
Tony
24 de gener de 2011
FCI Florence