Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

Arxiu de la categoria:

En agraïment a la Sargantana, alguna cosa més que un restaurant

0
L’Ignasi i l’Anna, l’última nit de l’antic local de la Sargantana, a finals de 2008. Al costat, les vinyes a Sant Jeroni, aquesta tardor.

[Article publicat a l’Independent]

Impossible imaginar el compromís i activisme de molts sense el Restaurant La Sargantana, sempre aliat, sempre còmplice. Són més de 25 anys de feina, de molta i bona feina; primer des d’un petit local al carrer de Sant Francesc, a Baix a Mar, després, porta d’entrada a Dalt de la Vila, al carrer de la Costa.

Fa uns pocs dies els seus propietaris feien públic que l’aventura arribava al punt i final, tot i que en realitat, ja ho veureu, el que fa és arribar a un punt i seguit.

Hi ha algunes lliçons que van més enllà de la lògica nostàlgia que genera una notícia com aquesta perquè la Sargantana sempre va ser alguna cosa més que un restaurant.

La primera és que gastronomia és cultura, i no només pel que sembla obvi, que en un restaurant es poden fer xerrades, exposicions o concerts; sinó perquè la cultura es mostra i es gaudeix també en el gust, en la pròpia carta, vaja. És a dir en la curiositat i el respecte per articular una proposta culinària d’alta qualitat (i assequible) amb mirada als Països Catalans (i en especial a Mallorca); o en la cura per anar conreant una carta de vins amb arrels al territori (amb la reivindicació de la DO Alella!). El pop a la badalonina o el bacallà amb anís del mono són plats mítics d’autèntic Km.0. Això que ara és tan normal, no ho era tan fa dues dècades i mitja; i menys a Badalona.

La segona lliçó és que un restaurant, o un espai gastronòmic i cultural, és allò que hi passa, però també la manera com s’enxarxa i connecta. I aquest ha (més…)

Habitatge, la millor inversió (pública)

0


[Article públicat al diari Línia]

En els darrers anys hem anat veient com els temes d’habitatge anaven migrant de les pàgines d’economia dels rotatius a les de societat i, fins i tot, a les de política (atesa la urgent i enrevessada agenda legislativa i deliberativa que el tema ha generat al Parlament o al Congrés). De veure l’habitatge com un factor de transacció (un mer bé econòmic, vaja) hem anat passant a una mirada més real; l’habitatge com a vector en el qual es concentren moltes de les grans problemàtiques que avui afecten els nostres veïns. Quan parlem d’habitatge parlem també de fracàs escolar, de salut mental i física, de seguretat i, fins i tot, de crisi climàtica. Parlem, en definitiva, d’oportunitats i de com construïm una societat més justa i segura. És, el de l’habitatge, un factor estructurant. No és només una comodity, una mera inversió.

L’emergència habitacional d’ara no és un fenomen nou o sorprenent, sinó que, ben al contrari, és la conseqüència de moltes decisions i omissions acordades fa temps. Val la pena preguntar-se per l’impacte de les decisions (i omissions) que estem assumint avui. L’estem encertant? O un mal diagnòstic i una dèbil planificació estratègica –potser disfressada rere bones intencions– ens estan tornant a lligar les mans de cara al futur? Preguntar-se les coses no hauria de ser mai una pèrdua de temps. Ens hi juguem massa.

En tot cas, és una bona notícia la sensibilització (i mobilització) ciutadana i l’expertesa i sofisticada gestió de dades disponibles. En un horitzó de prudent esperança tenim (més…)

Versions que canvien la cançó

0

Segon capítol de la meva col·laboració musical amb el Badalona Matí, el magazine de Ràdio Ciutat de Badalona conduït per Carles Tornero. Vam començar fa una mica més d’un mes amb un repàs a cançons amb segona part, i avui hem continuat amb un llistat de versions de temes famosos del rock que van més enllà d’un nou arranjament (per exemple, més enllà de fer acústica una cançó elèctrica, o de fer lenta una cançó ràpida). És a dir, hem repassat versions que canvien una cançó vol dir versions que canvien l’enfocament de la cançó: és a dir, que mitjançant la versió converteixen una cançó d’amor en una de desamor, que fan un himne polític d’on no hi era, que converteixen una història patètica de fracàs en un triomf, etc.

Aquí en teniu algunes de les repassades en el programa, encara que a la llista d’spotify associada n’hi ha moltes més!

Publicat dins de Badalona és un poble? i etiquetada amb | Deixa un comentari

Les cinc claus del fenomen Garcia Albiol (i una pregunta oberta)

0

[Article publicat al diari Público]

1. La campanya permanent
Xavier García Albiol és, per damunt de tot, un projecte electoral. L’actual alcalde de Badalona –sempre més còmode comunicant que gestionant– ha estat una màquina imbatible a les urnes fins ara, aprofitant un vot dual absolutament inaudit i que, per posar un exemple relativament recent, l’ha convertit en primera força en unes municipals (maig de 2019), mentre que el PP, la marca sota la qual es presentava, quedava en cinquè lloc en les eleccions al Congreso (abril del mateix any). La seva potència comunicativa i la connexió emocional amb l’electorat l’ha portat a desbordar les pròpies sigles (en campanya, quasi invisibles en cartells i anuncis) i a guanyar eleccions des de 2011, millorant els seus resultats en cada convocatòria.

Guanyar el dia de les eleccions, però no al saló de plens. Allà la seva clara majoria en nombre de vots no li ha permès establir aliances duradores per governar amb una mínima estabilitat. El 2023 les eleccions no aniran de qui guanya a Garcia Albiol sinó de si aquest obté o no la majoria absoluta que necessita per governar. Si una cosa sembla clara de l’impacte dels papers de Pandora a aquestes altures segurament és aquesta: el refredament de les seves opcions d’aconseguir-la. Bona notícia, en tot cas.

Veurem ara amb quina força redirigeix la seva lògica de la campanya permanent a la trinxera de l’oposició. S’equivocarà, això sí, qui el doni per acabat.

2. La debilitat del PSC
El lideratge del projecte ‘lepenista’ del PP a Badalona, evident ja a partir del 2007, es desenvolupa sense resistència significativa per part d’un PSC que, en clau local, afegia a la crisi ideològica del partit més general, una guerra intestina que, progressivament, el va anar desconnectant de la ciutadania. El fenomen Garcia Albiol difícilment s’hauria elevat de la manera que ho va acabar (més…)

Tres noves/velles joies del patrimoni arquitectònic a Badalona

0

Badalona ha estat de nou una de les seus destacades del festival d’arquitectura 48h Open House Barcelona. A continuació les tres visites que hi vaig fer el cap de setmana passat, amb ànim de compartir amb tothom que llegeixi aquest apunt la potència del nostre patrimoni arquitectònic. Dins la programacio, però, hi havia moltes opcions per triar i remenar (en aquest enllaç amb una tria personal podeu comprovar-ho).

Comencem?

Preciós viatge a una #Badalona senyorial i rural, suspesa en el temps. Dins la 48h Open House Barcelona, el Mas Boscà (1237) ha mostrat els seus secrets (bodega, capella, dormitoris, jardí…) de la mà de la incombustible Dolors Malet, de la família propietària. Més sobre aquest impressionant element de patrimoni de la ciutat en aquest complet article de la viquipèdia i àlbum complet de fotografies, aquí.

Visita de luxe a la casa Providència, -amb presència dels seus dos autors, els arquitectes Flores y Prats-, una autèntica joia que per segon any s’ha pogut gaudir dins la programació a Badalona. Llargues cues a l’altura d’un projecte de referència en l’arquitectura contemporània al país. Tots els detalls, i una plànols que (més…)

Articles per entendre Badalona avui

0
Il·lustració per a El País | Sciammarella

Fa uns dies vaig parlar amb l’Àngels Piñol d’⁦El País sobre #Badalona. En va sortir això; per cert, xulo compartir veu amb ⁦Carles Sagués⁩. Al voltant de la crisi d’inestabilitat, uns dies abans havia escrit també aquest apunt al Línia Xarxa.

També sobre #Badalona, aquest article de la periodista Sara Muñoz amb molts i bons passadissos a la casa de la Vila… i aquests altres de l’Arturo Puente a eldiario.es i de l’Iu Forn a El Nacional.

Però dues de les contribucions més singulars són les de la Montse Santolino a El Periódico sobre el vell/nou caciquisme i la #desigualtat, motor de tot populisme; i la de Jordi Muñoz a l’Ara, introduint el concepte del col·lapse administratiu.

Trobareu més articles (per exemple, entre d’altres, els de Sergi Sol o Andreu Mas) en aquest enllaç.

(més…)

Set alcaldies i (sempre) un final inesperat

0

Aquest mes acabarà amb un nou ple d’investidura a Badalona. La ciutat n’haurà viscut cinc en els darrers sis anys… No em puc imaginar un indicador més eloqüent de la inestabilitat de la política local i de la precarietat de la gestió administrativa que n’ha acabat derivant. Badalona està des d’almenys fa tres anys en parada tècnica.

Aquest article defuig volgudament l’imprevisible fil de l’actualitat per fer una mirada enrere: un exercici que, espero, pot ser d’utilitat per entendre present i futur. A continuació, un breu repàs de les diferents alcaldesses i alcaldes des de la recuperació de la democràcia l’any 1979 a Badalona. Un recorregut que permet repassar alguns elements clau que expliquen on som avui.

Màrius Díaz (PSUC | 1979-1983): l’alcalde ‘estimat’, en Mario, el llegat del qual és cobejat avui per diferents organitzacions malgrat que només va tenir la vara un sol mandat, i que va deixar, paradoxalment, en un moment bo de popularitat. Els seus quatre anys van ser els de la gestió de la il·lusió, amb un crèdit del qual ja no disposarà cap altre batlle i que va aprofitar per administrar gestos (com l’enderroc d’un edifici fora de llicència) i, principalment, per començar a construir el nou imaginari de ciutat (reimpuls de les Festes de Maig, reforç dels mitjans locals…).

Joan Blanch (PSC | 1983-1999): … però la transformació urbanística i econòmica acaba recaient en Joan Blanch, l’antítesi d’en Mario. El PSC aprofita el trencament del PSUC per arribar a l’alcaldia, en un relleu que deixarà fondes cicatrius durant anys (dècades, de fet) en l’esquerra badalonina, i una ferida en les confiances necessàries per generar un mínim consens sobre el model de ciutat. És el moment en què molts ajuntaments catalans fan la seva gran transformació i, encara que Badalona aborda temes pendents com la descontaminació de la zona industrial, la progressiva recuperació del front marítim i el desplegament del mapa d’equipaments, s’entrebanca amb grans desavinences al voltant de l’urbanisme (el port, la vall de Betlem, etc.). Joan Blanch articularà el seu govern combinant picades d’ull a (més…)

Les quatre raons per no perdre’s el Filmets 2021

0
El cartell de l’edició d’aquest any de FILMETS Badalona Film Festival es obra de la dissenyadora Alexandra López Tomàs, de 20 anys, il·lustradora que ha estudiat un Grau Superior d’Il·lustració a l’Escola d’Art Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona.

FILMETS presentarà 237 curts en competició entre els dies del 22 al 31 d’octubre. A continuació cinc raons per no perdre’s el festival de cinema:

Perquè Filmets és el primer festival de cinema que es farà amb l’aforament del 100% després de l’aixecament de les mesures restrictives per la Covid19. És més que una casualitat, això. L’any passat, Filmets ja va ser un festival valent i va ser dels pocs que en aquell octubre de tants tancaments obligats va fer un esforç per mantenir el format físic. És difícil imaginar un festival com Filmets atrapat només en la virtualitat; al capdavall estem parlant d’una cita molt present a peu de carrer, amb molta avidesa de donar-se a conèixer i explorar nous camins. El 80% de la programació ja és presencial. El lema del festival d’aquest any és precisament: ‘Això va per llarg’, en aquest cas en el millor dels sentits.

Perquè és un exemple de cultura arrelada a una ciutat, però que es projecta també en clau europea i metropolitana; bon exemple d’això són les subseus habituals de fa un temps a Barcelona (Institut Français) i Sant Boi de Llobregat (cinemes de Can Castellet).

L’edició d’enguany inclou curtmetratges que seran ‘premières’ internacionals, europees i catalanes, i dues pel·lícules que viatjaran als Oscar, així com curts guanyadors o seleccionats en festivals com Sundance, Cannes, Clermont-Ferrand o Tribeca. Dues notícies més de l’ambició de la cita: l’actriu Assumpta Serna rebrà la Venus d’Honor; i, en segon lloc, el fet que des d’aquest juny, Filmets és col·laborador dels premis Goya.

Perquè Filmets és xarxa, compromís i comunitat. Hi ha molts exemples, com les entranyables col·laboracions a les biblioteques de la ciutat i amb les escoles, però aquest any destaquen els acords de col·laboració amb l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i l’Hosptial Municipal i el Centre Sociosanitari del Carme, amb projeccions destinades a pacients i professionals. D’altra banda, el 22 es presenta el programa Acció>Cinema per un món més just, una aliança entre el Govern de la Generalitat i Catalunya Film Festival per apropar l’audiovisual a la cooperació.

Perquè amplia (retornant a la presencialitat) l’apartat per a professionals, Filmets Pro, doblant les sessions. I perquè reforça l’aposta virtual: totes les pel·lícules es podran veure des de la pantalla personal a www.festivalfilmets.cat) amb un sistema d’endreça inspirat en Filmin que (més…)

Els meus destacats de l’Open House 2021 a Badalona

0

Torna el Festival d’Arquitectura de Barcelona, amb 18 edificis i itineraris per decobrir a la nostra ciutat!

La Badalona dels badius i les cases de cos. Hi ha un poble d’aires mariners dins la gran ciutat, és el barri de Baix a Mar i les seves reconeixibles cases de cos i el seu singular secret de nom estrany per als ‘forasters’: badiu. A 20 minuts del cor de la metròpoli, benvinguts a la Badalona més maresmenca. “Les cases de cós –es pot llegir en la fitxa de l’Open House– són el resultat de la reparcel·lació dels terrenys agraris de la zona de Baix a Mar de Badalona, durant la seva urbanització gradual, a partir del segle XVIII. Aquesta agrupació en cossos és un dels trets singulars de la ciutat i, tot i que és molt perceptible, fins i tot des de l’exterior cal aventurar-se a l’interior per conèixer a fons la seva història i descobrir els badius –jardí o pati– que amaga a l’interior”. La paraula badiu té també la seva història: és el terme que va recollir Pompeu Fabra, veí de la ciutat durant 27 anys!, en el Diccionari General de la Llengua Catalana, publicat el 1932, i que s’utilitza a Badalona per designar el pati de la casa de cos. El Museu de Badalona, fa uns anys, en va fer aquest llibre, a càrrec de Montserrat Rectoret (hi surt el de casa, per cert!).

🔗  Fitxa de l’itinerari Badius.

Institut de la Llauna. L’any passat es celebrava el 20è aniversari de la mort d’Enric Miralles, un dels grans arquitectes catalans i que té a Badalona una de les seves millors obres, en aquest cas en col·laboració amb la Carme Pinós. És la rehabilitació d’una antiga fàbrica d’envasos metàl·lics, precisament coneguda com a La Llauna i que va ser dissenyada per un altre arquitecte ben destacat, Joan Amigó i Barriga. Va ser una aposta important a la ciutat per recuperar edificis industrials… aviat havia de seguir, ben a prop, la recuperació de la Biblioteca de Can Casacuberta, la CACI (malauradament encara sense ús), o la recuperació de part d’eines Canela per l’escola del Progrés (amb una part pendent i que fa patir). Continua sent un projecte espectacular, aquesta fàbrica reconvertida en institut –per cert, recentment s’ha ampliat–; i si no la coneixeu de dins, és una visita que paga molt la pena. És recomanable combinar aquesta visita amb l’itinerari lliure pel patrimoni industrial de la ciutat, amb podcast per seguir-ne els elements més destacats. Tristament, aquest any, la reivindicació del patrimoni a Badalona té un vergonyós contrapunt amb l’enderroc, actualment en marxa, de l’antiga Mobba, i que en els darrers temps ha funcionat com a centre d’arts. Sobre patrimoni potser us pot interessar aquest fil de fa uns mesos (anys, ja!).

🔗 Fitxa de La Llauna
🔗 Itinerari Badalona Industrial

El Centre Sant Jaume + Parròquia de Sant Jaume. Aquest és un petit gran projecte d’una entitat, el Centre Sant Jaume, situada al Gorg i dedicada a la infància i la joventut a la zona sud de Badalona –per cert, són els promotors de la campanya Que l’Escola t’acompanyi contra l’absentisme escolar–. La tasca d’aquest centre, vinculat a la Fundació Carles Blanch, és important i creixent, i de fa temps també arrossega problemes d’espai que l’ampliació abordada pels arquitectes Xavier Botet, Mercè Zazurca, Enrique Corbat i César Sánchez soluciona en bona part. Tot un repte construir a tocar de la parròquia de Sant Jaume, obra de Rafael de Moragas, i un dels edificis d’arquitectura contemporània més destacats de la ciutat i que també es pot visitar, de nou, en aquesta edició de 48h Open House. El cas és que la remodelació i ampliació del centre s’ha fet amb una aposta de sostenibilitat que busca crear espais amables, familiars, amb molta llum. L’arquitectura al servei dels seus clients, en aquest cas infants i joves que necessiten un refugi d’unes hores per estudiar, formar-se o compartir. He tingut l’oportunitat de visitar aquesta obra en diferents moments i us puc dir que aquest és un projecte molt pensat i debatut. Al final, estructura de fusta, materials translúcids… un edifici original, que es fa mirar.

🔗 Fitxa del Centre Sant Jaume
🔗 Fitxa de la Parròquia de Sant Jaume

Dipòsit d’aigües fluvials l’Estrella. Un projecte de l’any 2013, impulsat i finançat en el mandat 2007-11 i obra de Xavier Falcó i Oscar Esbrí (Clabsa)… una infraestructura ‘invisible’ però molt impressionant que és molt interessant de conèixer (i més una ciutat com la nostra en què calen aquestes grans infraestructures i el més calent és a l’aigüera, malgrat el que determinava el Pla Director del Clavegueram). És un dipòsit amb (més…)

Segones parts que sí que són bones

0

Primera capítol de la col·laboració que he encetat amb el magazín matinal de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, conduït per Carles Tornero. Amb una periodicitat variable, però que estarà entre les tres i quatre setmanes, aniré desgranant per espai de vint minuts diferents llistes de cançons amb temàtiques i enfocaments diferents. He començat aquest dilluns amb aquest primer capítol dedicat a les cançons amb seqüèla.

Què va passar amb Pedro Navaja realment? És possible que el seu ‘diente de oro’ tornés a ‘iluminar toda la avenida’? Quines serien les paraules de Luka ja gran, al girar la vista a la seva vida passada? Quina és la darrera parada del Malson per entregues de Serrat, i perquè és un dels seus millors i més personals temes? Com va acabar la Judy, la noia que va robar el novio a la cantant de It’s my party? Tot això, més la la participació del Major Tom de Bowie i la Peggy Sue de Buddy Holly, en un capítol que té també propina en forma de llista d’spotify (se’ns va fer curt!). Que el disfruteu!

Aquí podeu ampliar informació:

Publicat dins de Rock'n'roll will stand i etiquetada amb | Deixa un comentari

El Sant Josep com a símptoma

0

[Article publicat al Línia Xarxa el 21 de setembre de 2021]

Uns nens i nenes entrenen a bàsquet a la plaça de la vila de Badalona. Una imatge bonica, captada per les càmeres i gaudida també per molts passavolants. Ja s’ho poden imaginar: és un lloc cèntric, d’un potent simbolisme i, sense saber-ne el context, tot convida a un cert optimisme. Un entrenament a peu de carrer que reivindica aquella Badalona confiada i satisfeta, la del bressol del basquetbol.

I, tanmateix, és una imatge trista. L’entrenament a l’aire lliure és l’indicador eloqüent d’un fracàs col·lectiu. A la ciutat de les cistelles, cada vegada és més difícil trobar-ne una en condicions (el vandalisme i la desatenció en el manteniment ofereixen avui un panorama descoratjador) i un dels seus clubs històrics –el CB Sant Josep– es troba atrapat en un entramat jurídic kafkià, propiciat per un enrevessat històric entre entitat i propietari (església) complicat encara més per una operació immobiliària en marxa i una administració frívola i erràtica. Fruit d’això, el Sant Josep ha de tancar el seu camp. La gent del club es queixa amb energia, imaginació i responsabilitat (han invertit 30.000 euros en arranjar el camp seguint les indicacions municipals), però topa, impotent, davant d’una situació de bloqueig, malauradament ben coneguda al municipi.

De fet, aquest article no va del cas del Sant Josep, sinó dels Sant Joseps que conviuen a la ciutat. I per fer-ho, és important posar el focus en les debilitats estructurals que han propiciat el cas, perquè podríem parlar també de la Mobba, de (més…)

Enllaços penjats en un suro virtual

0

Al meu ‘pinboard’ (que es podria traduir per ‘suro’) vaig penjant diferents notícies sobre temes diversos que em semblen rellevants o interessants (que les pengi no vol dir que les comparteixi, senzillament que per una raó o altra en el seu contingut trobo algun punt d’interés). Des de l’època de l’enyorat ‘delicious’ m’agrada compartir continguts i sumar en una xarxa que també és plaça d’intercanvi (no només de retret i insult). Espero que aquest menú us desperti la gana de saber més.

+ En relació l’habitatge.
+ En relació a l’urbanisme o a la manera com ens organitzem.
+ En relació a la cultura, a les xarxes o a la política catalana

… i aquests dies, un link per descobrir algunes de les lectures que ens esperen a la tardor que comença i un altre també ben actual al voltant de la reforma de l’aeroport.

Calidoscopi de lluites compartides

0
Publicat el 25 d'agost de 2021

A favor sempre de les #lluitescompartides. En els darrers dies han coincidit diferents articles sobre la qüestió a diferents mitjans i a les xarxes. Per si voleu estirar el fil:

  1. “L’alternativa és la paràlisi dels blocs enfrontats i incomunicats, que és precisament on es troben còmodes els i les que aquests dies blasmaven les lluites compartides.” Article de Jordi Muñoz.
  2. Interessant com es complementava (dialoguen, d’alguna manera, malgrat, segur, alguns punts de discrepància) l’article del Jordi Muñoz a l’ARA amb aquest altre del Marc Andreu a El País.
  3. Un article que suscitava un breu fil de resposta del Jordi Lon.
  4. “Acceptar la diversitat, buscar objectius que puguin ser desitjats per diferents tipus de perfils i col·lectius, construir la lluita de manera inclusiva i democràtica…” Interessant contrapunt de Jordi Mir al Nació Digital.
  5. Un article meu de principis de 2013, que apuntava ja la idea de les lluites compartides, des d’una perspectiva metropolitana.

(més…)

Coses que (potser) no sabies de mi

0
Publicat el 19 d'agost de 2021

+accediu a l’article en concret.

Llibres viatgers (llista de llistes)

0
Publicat dins de Llibres que llegeixo i etiquetada amb , | Deixa un comentari