El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Vaig voler tocar la guitarra, però no tenia els dits prou hàbils.
Vaig voler ser cantant, però no em sortia la veu dels llavis.
Per això, m’agrada escriure, car els dits poden ser lents
i la veu resta encastada en un grapat de fulls de paper.

Fulls que surten volant pels aires,
aires humits d’un cru hivern que s’allargassa,
i cauen en la mar més brava, aquella que viu en binari.
Aquella que es diu Internet. Potser ara és un vers amable,
potser demà, un relat més llarg, potser va ser tant sols una alenada,
potser el part d’un cor obert i que, a voltes, es vol sincer.

La sinceritat d’una veu encastada en un grapat de fulls de paper,
d’una veu que vol escriure, un ofici de dits prou lents.
D’una veu que ja no canta, encara que surti a flor de pell.
D’una veu que no toca guitarra, perquè acarona un ésser més bell.