Un dimecres qualsevol
Deixa un comentariUn dimecres qualsevol
em costa aixecar el vol.
Els llençols se m’enganxen
i em recargolo per fondrem
amb el cos que m’acompanya
en aquest llit massa gran.
Un dimecres qualsevol
veloç haig d’aixecar el vol.
Car arribo tard a la feina
i em fa por perdre l’eina
que m’ajuda a comprar el pa.
Un dimecres qualsevol
en sortir de la feina, dono un vol.
Ho faig per tornar al pis,
un palauet ben graciós,
d’on em costa tocar el dos,
i m’hi quedo per fer l’ós.
Un dimecres qualsevol,
el magí aixeca el vol.
I la neurona, que no es distreu,
pareix ratlles en baixa veu.
Molt guai!