Sense sang al cor. navego
Deixa un comentariSense sang al cor, navego
tolit per mars d’incertesa,
desconeixent la certesa
de qui es creu mestre de
vents.
La consciència se m’escapa
i l’amor se’m torna cec
en descobrir, amb modèstia,
la velocitat del
pensament.
Aquest dilluns de desembre
la vela no aplega vents,
i com un orb a les palpentes,
m’arrosseguen els rituals
sincers.
Inspirat per una Xixeta malaltona i un grupillo de la Torre d’Oristà amb lletres que fan rimar.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 12 de desembre de 2011 per Lluís Mauri Sellés