El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Tenia previst un cap de setmana d’aquells que fan patxoca: celebracions i retrobaments amb amistats d’aquelles que no es perden i, com a colofó, una agradosa nit de disbauxada urbanitat, d’aquelles en què es recuperen espais en entorns ja oblidats.

Però dimecres, el dimoni se’m va fixar dins la sang. Abatut vaig acabar ben tapat. Dimecres, dijous i divendres encara vaig tenir esma per a fer vida, més o menys, normal, però el divendres per la tarda era un tros de moble, un esperit desballestat.

Tot el cap de setmana ha estat exactament igual: Llit i suor, suor i somnis, somnis i malsons, malsons i vigílies, vigílies i termòmetres, termòmetres i medecines, medecines i l’atenta cura d’una bona companya que em deu estimar massa.

Però tota malaltia té una cara positiva. En aquest cas, és un recull de poesies. Un recull de sensacions que he volgut anomenar Líbia 04.11

Espero que en gaudeixis i que t’hi reconeguis quan estàs com jo.

Libia 04.11 – Recull de poemes d’un cap de setmana de llit