El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Aquesta és una entrada força poca-solta, però és que no fa pas tant que deixava anar uns quants improperis per haver perdut la motxilla de memòria i no saber exactament on. Aquesta setmana no ha estat pas una de les més reeixides en el meu viatge. De fet, he estat repartint virus i bestiar divers per la feina, pel metro, pel tren. D’aquí demano disculpes a tota aquella gent que s’hagi vist afectada pel meu constipat tardoral, però, de tant en tant, se n’ha d’agafar algun que et deixi ben baldat i et tregui l’esma fins i tot de deixar petjades en aquest cau (Si, ja ho sé Vicent que ara s’ha acceptat el terme "bloc" com a terme normatiu, però crec que si t’ensenyés el meu bloc de notes canviaries d’idea i preferiries dir-li d’alguna altra manera en aquest servei).

En qualsevol cas, l’hivern es va apropant i els óssos, com molt del bestiar gros de les muntanyes, el fred ens porta a un estat d’ensopiment que ens fa tancar-nos als caus i a escolar les hores amb ben poc moviment.

No, no. No em desvio del tema d’aquesta petjada, no! El que passa és que, després d’un cap de setmana de casa i llit, dilluns vaig haver de treballar al vespre i em vaig quedar al cap i casal de Catalunya (alguns en diem Ciutat Manicomi o la Vila del Pitu al Cul). Ensopit, cansat, làs, mocós, possiblement enfebrat i tot, vaig obrir la porta del pis dels pares i, tot fent tentines, vaig aconseguir arribar al sofà per fer el mandrós. Bé, potser no tant. Més aviat, per descansar una micona abans d’anar a la recerca de restes de menjar per fer el sopar d’un dia que m’havia oblidat de comprar. Bé. És igual. La qüestió és que, com la princesa del conte aquell de la mongeta i els matalassos, vaig notar una molèstia a l’esquena, em vaig aixecar i allà, gaire bé amb llàgrimes a l’endoll USB, hi havia la motxilla que havia perdut.

Així va sorgir el dubte: Publico la petjada pendent o no la publico? Al final, he decidit no fer-ho. No fer-ho encara. Potser arribarà un altre moment propici per penjar-la.

De moment, deixo aquesta pastilleta del retrobament de l’ós bru de Taradell i la seva motxilla en un ampli i còmode sofà de la Vila del Pitu al Cul.

 Per què corre la gent encara que no tingui pressa?