El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Aquest matí, cap allà al migdia, davant les noves de la proximitat de la colla d’en Toca-sons, hem anat a reclutar vilatants a Mercat. Els timbalers, el notari, el metge, el capità i els quatre que ens ha tocat mantenir el sometent mentres no hi ha perill. Ens hauries d’haver vist, passant per davant les parades!

La lleva ha estat força bona, però, recoi!, com crida el capità. Tot són ordres i manaments. I ara busca’m gent per aquí i ara busca-m’en per allà.

En Geronim Bosch, el notari, ha donat fé de tot, però crec que el capità se l’ha ben rifat. Ara li ha colat una mossa, ara un sagal de quinze anys. Fins i tot, hi hagués apuntat un nadóm, el mal ànima. Que per ell val tothom, tu! Però clar qualsevol l’hi porta la contrària i a nosaltres tenir alguna mossa per allà enmig tampoc ens desagrada, no pas, no. A Micer Jaume Martí -segur que és metge aquest sapastre?- fins i tot se li ha escolat un coix!

Som molts al Sometent enguany, però no sé si sóm gaire bons. Quan hem hagut de formar i caminar es veia ben bé que tots veniem de pagès i que això de les armes no és pas lo nostre. Que ens deixen el volant i l’esclopet i ja la fariem grossa ja, però els trabucs i els pedrenyals de Ripoll no serveixen per portar pà a casa, no. Això sí. Si s’acosta el mal ànima d’en Toca-sons, cal defensar la vila. Que aquest bandarra és capaç de buidar tavernes i porqueres i vés a saber que ens pot passar a tots. Que les conten i de grosses d’aquest trabucaire. No sé, no sé. No sé com anirà això.

Ara som a la Taverna fent el got i gallejant, tot esperant que arribi l’Agutzil que es veu que és el que mana de debó. Bé, de debó, de debó, no ho sé, perquè el capità, que és llest com una fura, diu que l’Agutzil no és pas el que mana més, que damunt hi té el Bisbe de Solsona, que és Virrei de Catalunya. Fixa-t’hi tu, quines coses?.

Però tornem a la lleva. Tanta pressió, tanta pressió no és pas bona. Perquè m’han manat portar la taula del Notari? Que se la porti ell, no? Jo estic per defensar la quitzalla i la dona, la dona i el tros, el tros i la casa, la casa i la vila. No estic pas per fer de mainadera d’aquest llepaplomes vigatà! I després, tot crits i ordres: "Tu cap aquí! Tu cap allà! Portem aquest! Portem aquell" Quin maldecap! Mare de Déu del Santíssim! Tanta pressió, tanta pressió no és bona. I n’he fet de tots colors. Des d’acostar una gallina fins a prendre un nadó dels braços de sa mare! Coi! Que crida més que la dona, aquest! Casundena!

Diuen que l’Agutzil arriba cap al tard per allà els volts de l’Ajuntament. El capità ens ha dit que vol passar revista al Sometent. Revista? Quina revista? Que no és pas l’exèrcit això, home? Què vol revisar aquest taujanàs de Barcelona! Crec que el Batlle no hi toca gaire. Mira, veient tota aquest tropa, no crec pas que sigui tant dolent aquest Toca-sons. En conten de l’alçada d’un campanar, però ja se sap que un es clava un brí de paia al paier i acaben contant que l’han travessat amb la forca! On anirem a parar!

Sa’s què? Deixe-m’ho! Fem una altra ronda i anem cap a casa a dinar. Que a la tarda hi torna ha haver feina i encara haig de donar blat de moro a les gallines.