El Cau de l'Ós Bru de Taradell

A les nou del matí em presenten l’Alda.

L’Alda és la juganera euga que em farà de companya durant les cinc hores que dura la primera de les rutes d’en Toca-sons a cavall. És la segona vegada que la vida em porta a manar les regnes d’un èquid. I, possiblement, la tercera que em veig damunt d’una bèstia de quatre potes, tot i que de la primera vegada el meu record n’és una fotografia en blanc i negre d’un esquitx damunt d’una mula blanca gegant. Quants anys devia tenir aquella vegada? Bé, és igual. La qüestió és que tornava a encarar-me amb bestiar gros i que aquest fet, afegit al neguit propi de la trobada entre desconeguts, no em feia tenir massa confiança amb la bèstia que em seguia a l’altra cap de la corda fins als estables del Centre Hípic de Malla. Allà, tot fregant amb força els suaus i lluents pels de l’euga, m’ha anat passant el neguit inicial. Tot i que, l’euga, veient-se ja en ruta, no ha parat de bellugar-se i d’anar d’ací d’allà amb un servidor, raspall en mà, darrera seu.

En aquests primers moments del dia, he après que un cavall, malgrat llurs descomunals dimensions, és com un infant, juganer i poruc de mena. Com un infant neguitós davant una nova joguina (en el cas dels cavalls, la ruta que ha de començar), i que demana del carinyo, la confiança i la seguretat del genet que el cavalca. Un genet que li ha de fer de pare cada cop que l’animal topa amb el desconegut. Així, cal donar-li seguretat quan borda un gos o passa a prop d’un ramat de vedells porucs com ell o el tren passa per damunt dels nostres caps i hem de tranquil·litzar-lo en plena galopada.

Si el genet està rigit i neguitós, el cavall està de la mateixa manera i resulta força perillós. Si el genet es relaxa, el cavall pren confiança i és mansoi i agraït amb qui el cavalca.

Ja damunt l’Alda, hem sortit fora, hem voltat una estona i ens han fet la primera de les fotos del reportatge gràfic que ha de servir per donar a conèixer aquesta nova Ruta que, des del Centre Hípic de Malla, volta per paratges encisadors i farcits d’història: L’ermita de Sant Joan, el Mas Colomer -amb el seu ecomuseu, el Pont d’en Gatus i les impressionants gorgues del Gurri, el naixement d’aquest riu osonenc, les restes de Can Moreu -amb la possibilitat d’apropar-se a la Bauma dels Trabucaires-, el Pedró dels Mossos d’Esquadra o el coll de Taradell.

Per dissabte vinent ja tenen un grup per una nova sortida com la inaugural i, amb la col·laboració de la Comissió de la Festa d’en Toca-sons, el bandoler de Taradell, ja es comencen a veure noves rutes de mitja jornada per a experimentats genets, així com rutes de dia sencer fins al veí Viladrau o, fins i tot, rutes de vàries jornades que voltin les Guilleries per retre homenatge al darrer dels capitostos bandolers de la Plana de Vic, el nostre Toca-sons, així com dels seus antecessors, en Perot Rocaguinarda i en Joan de Serrallonga.

Un servidor, cercador d’una part dels camins d’aquesta ruta i guia ocasional de muntanya, ha tingut la oportunitat d’inaugurar la ruta damunt d’una euga que, com la resta d’aquestes belles bèsties, t’ajuden a prendre confiança en tu mateix i a desenvolupar dots de comandament damunt d’expertes cavalcadures.

Una oportunitat altament recomanable per passar una engruna del cap de setmana.

Per a més informació: http://www.hipicvalldecamprodon.com/malla/index.htm

S’està treballant també en les Rutes d’en Toca-sons a peu: Pots demanar-ne informació enviant un correu a la Comissió de Festes d’en Toca-sons (toca-sons@toca-sons.cat) o omplint aquest formulari: http://personal.telefonica.terra.es/web/canpepitu/Contacte.html.