El Cau de l'Ós Bru de Taradell

…tampoc!

Dels crits i càntics d’ahir, jo em quedo amb aquest.

Ja som davant per davant d’un nou subjecte d’estudi acadèmic. Els
experts en Societat de la Informació i el Coneixement ja tenen nou
material per mostrar les seves tesis. El primer en fer-ho -si més no
dels que he pogut llegir-, ha estat el diari tecnologic Nació Digital.
L’autocensura dels mitjans tradicionals de casa nostra davant d’una
convocatòria que tan sols pretenia refermar un acord majoritari dels
representants polítics al nostre Parlament demostra una manca de
cintura evident i una incapacitat manifesta d’informar amb
imparcialitat d’una mobilització social que, als més vells, els pot
recordar molt a l’Assamblea de Catalunya.

Internet, els mòbils,
la comunicació interpersonal van acabar omplint un bon pany de Ciutat
Comtal i tot, malgrat la desinformació dels principals mitjans i, ull,
companys!, dels partits polítics. La pràctica inasistència de les
forces polítiques catalanes en l’acte d’ahir demostra el caràcter cívic
i social de la manifestació. Davant d’això, toca preguntar-se el paper
d’ERC en aquest acte (o d’EuiA, o de…).

Des de la meva
modesta opinió, crec que caldrien estudis independents sobre la
naturalesa d’Esquerra Republicana de Catalunya -la força política més
important amb presència en l’acte d’ahir-. Una de les claus d’anàlisi
possibles per començar a estirar el fil és el caràcter assambleari
d’aquest col·lectiu. Un assamblearisme que es fa evident en moments
importants (= prendre una decissió davant d’una actuació concreta en
que cal un posicionament evident. Quina és la resposta habitual d’un
partit? Les declaracions dels líders. Quina és la resposta d’ERC?
Organitzar 14 assamblees territorials simultànies i deixar parlar a la
gent). La pregunta de recerca que hauria de respondre un treball
acadèmic sobre ERC, doncs, aniria en la direcció de saber fins a quin
punt ERC és partit polític i, fins a quin punt, és associació cívica i
ciutadana. Ho deixo en l’aire pels estudiants de llicenciatura o de
doctorat en ciència política que vulguin analitzar el cas de la "marca"
degana de la política catalana.

Poques coses més es poden dir
que ja no s’hagin dit, més enllà de denunciar novament la clara
prostitució del mot política per part de la ciutadania i dels mitjans
de comunicació: "Ui, no! No fem política!", … La política, benvolgut
lector, no es redueix a la lluita de partits pel poder -malgrat les
denigrants imatges de declaracions i contradeclaracions que els mitjans
de comunicació s’entesten a oferir-nos dia sí i dia també-; la
política, benvolguda lectora, és un sistema de gestió de la vida diaria
a partir de l’agregació d’interessos i punts de vista amb la voluntat
de viure millor.

UI! Si! Un record final per en Francesc Ferrer i Gironès. Segur que ahir eres al cap de molts dels participants.