El Cau de l'Ós Bru de Taradell

I avui ho he trobat! En una cinta bastant pendona on conservo com tresors alguns temes de joventut jovenil i esbojarrada de mitjans dels 80. Hi ha Ilegales donant osties al mirall, Siniestro preguntant-se d’on venim i cap on anem, el German Coppini en plan monjo donant cops baixos, alguna cançoneta de Kortatu -mai diré que els he escoltat, que aquests són bascos- i algun incunable d’aquells anys on el rock català el posaven gent com els Duble, els Hidràulics, l’Odi, els Desperdicis i algun altre pixamandurries.

Bé, en qualsevol cas, he recuperat l’himne, la cançó que escolta Jimenez Losfacios (Iu dixit) quan va ha treballar cada matí. Va ser cara A d’un single de l’any 85 i va estar en un LP d’aquelles èpoques, el títol era El Imperio Contraataca i els joves movideros que la cantaven responien al nom de Los Nikis. Possiblement un dels millors rifs de guitarres d’aquells anys i amb un sentit de l’humor envejable. Per aquells més allunyats de la movida tiernogalvanesca i leguinista, us transcric la cançó tal i com l’he trobada per la xarxa de xarxes. Diu així:

Hace mucho tiempo que se acabó / pero es que hay cosas que nunca se olvidan / por mucho tiempo que pase / "el sol no se ponía en nuestro imperio" / me gusta mucho esa frase / Con los austrias y con los borbones / perdimos nuestras posesiones / Esto tiene que cambiar / nuestros nietos se merecen / que la historia se repita varias veces / Mira cómo gana la selección / España está aplastando a Yugoslavia / por 20 puntos arriba / Cambia el rumbo de la evasión / de Cuba van directos a Canarias / ya no van a Florida / Los Mc Donald’s están de vacas flacas / ha vencido la tortilla de patata / En Las Vegas no hay black jack / sólo se juega al cinquillo / y la moda es en rojo y amarillo / Seremos de nuevo un imperio / seremos de nuevo un imperio / seremos de nuevo un imperio / seremos de nuevo…

Bé, un apunt historiogràfic dels temes de capçalera de Don Mariano, Don Francisco i els mariatxis de l’Espanya que no ha paït la derrota (victòria?) de Cuba. Ai! Hi ha Catalunya, movent l’estelada i cantant allò de l’Avi que se’n va anar a Cuba. Si fins i tot n’hi ha que enyoren la Constitució de l’Habana, la constitució que l’Avi aquest que se’n va anar a Cuba ens va portar.

Si no m’estranya que ens tinguin tanta fòbia, tu. És que demanem unes coseeees, queeeeee…