El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Hem fet el cim!

Deixa un comentari

Dissabte va fer 25 anys de la primera expedició catalana a l’Everest, una ascensió que va esperonar l’interès muntanyero d’un bon grapat de catalans, entre els quals, possiblement, m’hi hagi d’incloure, tot i que, passats els anys, crec que la feta no em va marcar tant com la proximitat de les sortides amb l’avi a berenar per les fonts de Taradell, o les sortides amb els pares a buscar bolets pel Ripollès, o a gaudir de les espectaculars vistes dels Encantats des de Sant Maurici, o sentir l’udol del llop que encara se sentia pel Pirineu.

Els membres de l’Expedició Catalana de 1985, Televisió de Catalunya i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, van organitzar una proposta per a celebrar l’efemèride que, sota el lema “Fes el teu Everest!”, convidava als excursionistes del país a fer un dels 25 cims triats per les entitats federades.

Jo però, vaig aprofitar la jornada per a fer com els expedicionaris del 1985: Em vaig posar la bombona d’oxigen a l’esquena i vaig gaudir d’un plaer, que, no per ser més a l’abast deu ser menys espectacular que fer el cim més alt del planeta.

Així és com, acompanyat de la meva neboda, i fillola alhora, i amb l’ajuda d’un sherpamolt particular, em vaig enfonsar en les cristallines aigües de l’Estartit i vaig veure’m rodejat d’aquelles muntanyes que no es pugen a peu, sinó que es veuen a través dels vidres de les ulleres de busseig.

Respirant com en Toni, l’Òscar i en Carles, doncs, vaig gaudir del plaer de “volar per damunt dels cims marins”, entre aquests “ocells d’acolorides escates” que són els peixos, i amb la “vegetació més dansaire de la terra”: les algues que el mar remou.

Quina millor manera de celebrar una ascensió que un descens a les profunditats de la costa catalana? Quina meravella el plaer de ser tritó per un dia!

Quina meravella de ser-ho, prop de les Medes, en bona companyia, i vivint una experiència que s’assembla molt més a la pujada al cim més alt del món que qualsevol de les ascensions que es poden fer, peus a terra, a les muntanyes del nostre país.

Hi ha un altre Everest més a prop nostre, però aquesta experiència és sota l’aigua, entre bancs de peixos i muntanyes immenses i d’espaordidora fondària!

Aquesta entrada s'ha publicat en 02a. Excursions i senders el 30 d'agost de 2010 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.