El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Enyoro la boira al matí.
Enyoro el mantell
qu’adorm el paisatge
i també m’adorm a mi.

I el cim del campanar
que sura sobre el no-res.
I aquells arbres primers
que apareixen quan hom hi va.

La llum ben blanquinosa
i el sol que,
somort,
ja s’hi posa.

I, potser, si s’hi fixa
em veu
des del més
enllà.

La boira és calma
i pau
que anuncia un dia
clar.

Caminem a les palpentes
com al ventre d’una mare
que és a punt d’infantar.

I la boira és el que em tempta
quan defujo urbanitats,
i m’espolso les cabòries
de vellot enamorat.