El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Taradell sembla restar al marge del bucòlic i poètic projecte noucentista de les tres ciutats que sembla que va presentar l’Oriol Nel·lo i el seu equip de planificadors territorials del Departament de Política Territorial en un recent Consell d’Alcaldes d’Osona. El concepte de ciutat a Osona no és nou. Hi ha d’altres projectes sorgits d’altres instàncies polítiques comarcals que parlen de la Osona Ciutat com a referència a la ordenació d’aquest territori. De fet, es tracta d’una terra on la literatura, el paisatgisme i la ordenació del territori han anat de bracet des de temps força reculats (ara no em facis donar referències, eh!).

La pregunta que crec que intenta respondre la planificació del Govern
de la Generalitat és ¿Com es pot preveure el creixement de la Plana de
Vic?

Negar el creixement de la Plana és un comportament imbècil
i irresponsable. Per mostra, un botó: Taradell ha doblat la població en
els darrers trenta anys (més o menys), la veïna comarca del Bages (amb
millors comunicacions amb l’àrea metropolitana) té una capital de
70.000 habitants per 40.000 de Vic. Fins ara, les deficiències de la
línia de tren i la manca d’una autopista han limitat el creixement de
la Plana, però la millora de l’antiga Nacional ja ha servit per anar
farcint de nouvinguts les poblacions del sud de la comarca. Negar-ho
és, si més no, irresponsable. No preveure l’acceleració del creixement
en els propers anys també ho és i, més encara, quan sovintegen els
anuncis de la doble via de RENFE fins a Vic (el darrer fet aquest
mateix dilluns pel Conseller responsable d’aquesta obra).

Des
de la modèstia de la curiositat personal pel meu entorn i obviant el
creixement natural de la població (els nostres fills, en català pla),
crec que podem parlar de tres tipologies de nouvinguts (ufff! que
incòmode que em trobo fent reduccionismes explicatius!):

1.- SOBREVIVENTS: gent sense recursos que troben en la indústria càrnica osonenca una feina per sobreviure.

2.-
IL·LUSIONATS: parelles joves amb pis hipotecat o comprat i feina al
Vallès i que venen a Osona a comprar una casa més gran on criar la seva
canalla encara per arribar.

3.- TRIOMFADORS: persones amb
recursos suficients – professionals liberals, empresaris i treballadors
de coll blanc i jornada intensiva -, que han estiuejat a la comarca i
que ara volen viure-hi tot l’any.

Partint d’aquestes premisses,
haig de dir que la informació que tinc sobre el Pla presentat al
Consell d’Alcaldes es redueix als estirabots sensacionalistes de la
premsa comarcal i general (El Periodico incloïa un gràfic on, a més a
més, de la noticia tornaven a fer evident una vella disputa d’aquestes
terres, Balenyà apareix on hi ha el barri de l’Estació o de Sant Miquel
i no a l’Ajuda) i els comentaris que en fan en Josep Selva al seu ben
acolorit bloc Brotxa i Pinzell i en Josep Burgaya,
el "líder" dels socialistes osonencs a qui, aquells que portem un temps
postejant, donem la benvinguda en aquest nou mercat d’opinió.

Pensar
com ubicar als nouvinguts no és un tema menor. Negar que arribaran és
com negar que seguirà el flux de pasteres vers Europa. Ara. Una cosa és
l’evidència i un altre el missatge. I és que el missatge que es desprèn
del pla Nel·lo és d’un centralisme barceloní que crec que, des d’Osona,
s’ha encaixat, si més no, amb recel. A ningú li agrada sentir-se
tractat com una peça, com un número en un escaquer on només juguen els
de fora. Excés de reduccionisme en el mitjà utilitzat? Manca de
voluntat política per explicar un projecte? Voluntat de llançar un
globus sonda i mirar com responen els alcaldes?

Si tingués alguna capacitat de participació en aquest projecte planificador, recomanaria:

1/
que es dialogui molt més amb el territori (el degoteig de metropolitans
és constant, però encara hi ha coll per anar fent i tenir en compte les
veus de la comarca no crec que faci mal a ningú);

2/ que, més
que parlar de ciutats especialitzades, es parli de serveis als
ciutadans (quantes escoles, quantes guarderies seran necessàries, quin
model de creixement es preveu, quines mesures cal prendre per no perdre
els atractius comarcals, com s’intentarà estabilitzar l’increment de
preus de les vivendes per tal de permetre que els fills dels autòctons
puguin seguir vivint al seu municipi, …);

3/ que el
creixement de la comarca és força selectiu i cal tenir-ho present. En
aquest sentit, els sobrevivents tendeixen a ubicar-se en les poblacions
on, a més a més de gent propera, hi ha estació de tren (Centelles,
Hostalets, Tona (on Sant Miquel de Balenyà fa d’estació pròpia), Vic,
Manlleu, …); mentre que els il·lusionats i els triomfadors que,
sovint disposen de vehicle propi per als desplaçaments, ja cerquen una
ubicació una mica més allunyada del rovell viari osonenc per viure en
llocs com Seva, Taradell, Sant Julià o -a poc que puguin- Viladrau i el
Brull.

Partir de la realitat actual dels municipis osonencs i no
inventar-se ciutats de noms poètics que semblen trets d’un vídeo – joc
(on serà la Ciutat Maragda? Ciutat Porta tindrà algún gimnàs on
entrenar pokemons?), potser ajudarien a reformular el debat i donarien
una oportunitat de gestió a uns responsables municipals i una veïns que
no són aliens a aquest creixement i que, amb major o menor grau, són
conscients d’aquesta realitat.

Acabo aquestes reflexions en veu
alta tot recordant que el Cau de l’Ós Bru és a Taradell. Vull deixar-ho
clar perquè n’estic segur que les referències estan molt i molt
centrades i impregnades de taradellisme i osonasudisme. I fent evident
el convenciment que un Taradell de 10.000 o 15.000 habitants se’m
quedarà massa gran i m’obligarà a seguir la recerca d’aquell Taradell
personal, afable, proper i humà que vaig conèixer fa una vintena llarga
d’anys des del balconet del carrer Sant Sebastià.