El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Una mica d’autopublicitat no ens farà cap mal, oi? Ho dic perquè aquesta petjada és una mica de publicitat dels darrers canvis parits als enllaços que, des d’aquest cau, ofereixo al benvolgut o la benvolguda passavolant.

Bé. Dels darrers canvis, dels darrers canvis, no ben bé. Tan sols d’un dels darrers, la creació d’una nova categoria d’enllaços que he volgut anomenar "Des de les trinxeres" i que recull sis enllaços, cadascun escrit per un militant d’un partit polític diferent. Me’n falta un, d’algun militant d’Unió amb bloc a Internet. Si el trobeu o si en sou soci i teniu veu a la blogosfera, m’ho podríeu fer saber per completar l’experiment?

Abans d’avançar en matèria, però, us ensenyaré les meves cartes. Com deia l’aristocracia austricista catalana: "Les coses clares i la xocolata espessa". I per deixar les coses clares, estaré als resultats del test que ens ofereixen des de Political Compass, un lloc web on et fan unes preguntes, les contestes i n’obtens la teva posició ideològica en un mapa de dues dimensions: La dimensió econòmica i la dimensió social. Malauradament aquest mapa no contempla la tercera dimensió de la política catalana. I és que, a casa nostra, la política és en 3D (no sé si ens hem de posar ulleres especials per veure’ns-hi bé o no).

A Catalunya, i a bastants més llocs, a més a més de les dimensions social i econòmica que plantegen en la brúixola política anglo-saxona, es pot afegir una tercera dimensió o eix que podria anomenar-se patriòtic o nacional i que tindria el nacionalisme espanyol, per un costat, i l’independentisme català, per l’altra. Eps! O potser no, eh, que amb això dels eixos cada teòric es fa la seva pràctica.

Pràctica, pràctica. Aixó mateix, deixem les teories i passem a les pràctiques. Després de respondre el test un parell o tres de vegades en moments diferents i després de rebre inputs diversos (crec que així refermo una mica més els resultats obtinguts), la brúixola m’ha ubicat a l’esquerra llibertària o col·lectivisme llibertari. Fins i tot una mica més enllà que el Dalai Lama en l’eix social i a la seva alçada en l’eix econòmic.

La veritat és que m’ha tocat la grossa, tu. Estic en l’espai que, els autors de la brúxiola, anomenen "col·lectivisme regional voluntari". Tants anys d’estudiar ciències polítiques per acabar fent un test on m’ubiquen en un espai que no sé si es correspon amb opcions independentistes, separatistes, municipalistes, socialistes, budistes, primitivistes, carlines, individualistes o… En qualsevol cas estic ubicat en aquell espai on estem tots els estúpids que ens atrevim a donar veu a tothom i a no imposar les nostres idees. Casun l’olla! Amb el que m’hagués agradat compartir quadrant amb Ariel Sharon, George W. Bush, Silvio Berlusconi, Jacques Chirac, Tony Blair o Gerhard Schroeder i va i em toca compartir-lo amb el Dalai Lama i el Nelson Mandela. És que ja els hi deia jo a casa, ja, que em portaven per mal camí i que era carn de presidi! Però ells vinga amb el tema de la comunicació i de parlar de tot sense complexes i sense manies. Casun dena! I que faig jo ara? Eh! Presidir la República Sud-africana? Penjar-me d’un monestir budista i esperar que en una propera reencarnació em surti un altre entorn? Intentar escoltar les emissores, llegir els diaris i veure els canals de televissió que em permetin convertir-me en un neo-con o en un neo-lib a l’ús? Ostres, tu! Com m’hi faig jo per viure des de les antípodes de la realitat? Que coi hi faig tant lluny de la "cuixa"?

En qualsevol cas, el deix de suficiència elitista que dóna saber-se en la minoria que no espera res de la globalització i dels governants i que està disposat a escoltar sense condicions i a dialogar amb tothom i a qualsevol hora, m’apropa a un estat angelical on tot, absolutament tot, es veu encaminat vers la felicitat i la pau duradora. Cosa d’estar en el tros babau del pastís, suposo.

Ja va, noi, ja va. "Des de les trinxeres" és un petit grup d’enllaços a blocs de polítics partisans -polítics que militen i desenvolupen alguna tasca més o menys rellevant en els seus partits-. Tinc un peix gros del PSC -Iceta, ho dic pels càrrecs i el que vals dins d’aquest partit, eh. Que no vull mals entesos -, un regidor de CDC, un diputat del PP, un senador d’ERC, un orgànic d’ICV i un militant de la CUP. Com deia fa una estona, no he sabut trobar cap peça d’Unió amb bloc -algun militant d’Unió s’atreveix a dir la seva des d’un diari personal?-.

N’estic segur que no hi són tots. Jo m’he limitat a agafar-ne un per partit amb implantació a nivell nacional, comarcal o municipal a Catalunya, sabent, però, que les trinxeres tenen departaments i que a vegades les punyalades són més fondes dins d’una mateixa trinxera que no pas les bales que es llencen entre una trinxera i l’altra. A més a més, hi falten els independents, tant presents a les nostres municipalies, però no sé si són trinxeres per si mateixes ni fins a quin punt amaguen una disputa entre germans de sang, entre col·ligats en federacions, associacions i balls de bastons diversos -que n’hi ha i força en la nostra geografia-.

N’estic segur, també, que és una proposta força perversa. Hom s’atreveix a prendre un grapat de blocs d’Internet i col·locar-los en una mateixa llista amb l’únic propòsit de tafanejar els temes que tracten, de veure com els tracten, de fer zàpping partisà i intentar curar la malaltia col·lectivista regional voluntària d’aquest iconoclasta solitari català que ha decidit de veure la vida i mostrar-s’hi a través d’un cau a la vora del Montseny.

Avui per avui, el diputat Pepero juga al victimisme tant de moda en llur trinxera; el militant independentista recorda que hi ha victimes d’un terrorisme del que ningú parla; el peix gros socialista parla de la mani dels darrers en pujar al tren constitucional; el regidor convergent aprofita una detenció a Tenerife per defensar drets fonamentals enfront de la història; l’orgànic d’ICV dóna la benvinguda a la blogosfera d’un company de trinxera; i el senador republicà explica com grinyolen les rodes del centralisme quan es fan propostes de descentralització administrativa per a totes les comunitats autònomes.

No sé, però després de la primera lectura d’aquests blocs, he tornat a la brúixola per tornar a contestar les preguntes. El resultat: Encara m’he fet una mica més enllà dins del mateix trosset de mapa. Serà curable aquesta malaltia? N’hi haurà més com jo a prop de casa? Haig de començar una dieta ideològica amb inputs mediàtics neo-con o neo-lib?

No sé. Hauré d’anar al politic-metge perquè s’ho miri i em recepti alguna medecina neo-lib o neo-con que m’ajudi a centrar-me. Ara com ara me’n torno a llegir coses serioses.