Com una mare
Deixa un comentariMe la miro i m’agrada.
No sé si és la costum de viure-la des de menut,
no sé si és ocult record d’un nadó que obre els ulls per primera vegada.
No sé si és l’atracció de saber-la en mi, de saber-la aquí,
de bategar-la en constant batucada. Però…
… me la miro i m’agrada.
Me la miro i m’agrada.
M’agrada veure-la humida per les ones de la mar.
M’agrada veure-la creativa per l’influx de la gentada.
M’agrada sentir-la amb la duresa de l’asfalt.
M’agrada notar-ne el calor en una nit de batalla. I, per això…
… me la miro i m’agrada.
Me la miro i m’agrada.
Cassoleta que és port per a fer-hi llarga estada.
Port de mariners perduts, que en ella hi trobem casa.
Port d’indomables sirenes que, vora l’aigua, hi fan niada.
Port, també, d’il·lusions esperançades. Potser és per això que …
… me la miro i m’agrada.
Me la miro i m’agrada.
I pujo dalt d’un turó i em perdo per estrets carrerons,
i corro per avingudes i entro en un bar per
badoquejar vora el mar i admirar el resum d’un
munt d’ànimes tronades. Perquè, essent-ne una, …
… me la miro i m’agrada.
Me la miro i m’agrada.
M’agrada com la mare, bressolant-me nadó, a la seva dolça falda.
M’agrada com una mare que, en fer-se gran el fill, potser, al respecte, li falta.
M’agrada i l’odio, l’odio a vegades, enlluernat per la bellesa de la mare
venerada. I és llavors quan, entendrit pel record …
… me la miro i m’agrada.
Me la miro i m’agrada, car
si el Pirineu és mon pare,
Barcelona és ma mare.
Què bonica la cançó d’en Serrat. Que bonic el teu escrit. Que bonica Barcelona que es on et varen parir.
més preciós, Lluís. Moooooooltes felicitats. Moltes. Aquest final… m’emociona
“Me la miro i m’agrada, car
si el Pirineu és mon pare,
Barcelona és ma mare.”
És excel.lent. Tot ell. Se m’ha posat la pell de gallina.