El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Me la miro i m’agrada.
No sé si és la costum de viure-la des de menut,
no sé si és ocult record d’un nadó que obre els ulls per primera vegada.
No sé si és l’atracció de saber-la en mi, de saber-la aquí,
de bategar-la en constant batucada. Però…
… me la miro i m’agrada.

Me la miro i m’agrada.
M’agrada veure-la humida per les ones de la mar.
M’agrada veure-la creativa per l’influx de la gentada.
M’agrada sentir-la amb la duresa de l’asfalt.
M’agrada notar-ne el calor en una nit de batalla. I, per això…
… me la miro i m’agrada.

Me la miro i m’agrada.
Cassoleta que és port per a fer-hi llarga estada.
Port de mariners perduts, que en ella hi trobem casa.
Port d’indomables sirenes que, vora l’aigua, hi fan niada.
Port, també, d’il·lusions esperançades. Potser és per això que …
… me la miro i m’agrada.

Me la miro i m’agrada.
I pujo dalt d’un turó i em perdo per estrets carrerons,
i corro per avingudes i entro en un bar per
badoquejar vora el mar i admirar el resum d’un
 munt d’ànimes tronades. Perquè, essent-ne una, …
… me la miro i m’agrada.

Me la miro i m’agrada.
M’agrada com la mare, bressolant-me nadó, a la seva dolça falda.
M’agrada com una mare que, en fer-se gran el fill, potser, al respecte, li falta.
M’agrada i l’odio, l’odio a vegades, enlluernat per la bellesa de la mare
venerada. I és llavors quan, entendrit pel record …
… me la miro i m’agrada.

Me la miro i m’agrada, car
si el Pirineu és mon pare,
Barcelona és ma mare.