Dos dies a Xixón per qüestions de feina. Un congrés, vaja. Vull dir que, de la ciutat, fins al moment d’escriure aquesta nota poca cosa he vist. Fa tres o quatre estius vàrem passar-hi fugaçment amb l’A. (que ara no m’acompanya) per veure el Elogio del Horizonte, la monumental escultura d’Eduardo Chillida que, als elements de gaudi estètic, hi afegeix la seva condició d’insòlita campana acústica ja que en l’interior del recinte que acoten les seves peces no es percep cap so exterior. (n’hi ha més)
M’aturo aquí. La primera conferència és a punt de començar. M’envolta una colla de gent el setanta-cinc per cent de la qual es passa l’estona amorrada al mòbil. En la taula des d’on escric això algú ha deixat el fullet d’un enginy de la casa Vodaphone que es diu BlackBerry. La frase que encapçala la informació és, com a mínim, inquietant: “Se acabaron las excusas. Si tiene móvil, tiene e-mail”. Glups!
(continua aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!