Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Un dia de 1985 l’A. els nois i jo vàrem anar a veure “Electric Dreams”, una agradable comèdia romàntica americana que tocava el tema de la intel·ligència artificial a través d’un triangle format per un xicot superdotat i tímid, el seu ordinador (desvergonyit i amb ànsies d’independència) i una encantadora veïna que toca el violoncel en una orquestra.
De la pel·lícula destacava la banda sonora de Giorgio Moroder i més concretament una escena en la que s’establia un duel -el tema es diu precisament “The Duel”- entre la veïna i l’ordinador. Pocs dies després vaig comprar la banda sonora (en vinil, no cal dir-ho) i recordo que durant un temps va sonar sovint al tocadiscos de casa. (n’hi ha més)
Avui la meravella del You Tube permet recuperar aquella seqüència i veure que, malgrat el pas dels anys i la ingenuïtat tecnològica del moment, s’aguanta força bé.
O així m’ho sembla a mi, que em fa evocar moments molt agradables de quan els nois de casa eren petits i els gens musicals se’ls començaven a posar en ebullició…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!