Totxanes, totxos i maons

Dinar de feina amb gent de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Mentre fem temps perquè arribi tothom se m’acut parlar del llibre “Tor. Tretze cases i tres morts”, de Carles Porta, escrit arran de la investigació que va generar un “30 minuts” dedicat al tema. Els pregunto si han pensat de comercialitzar en DVD el programa ja que segurament a molts lectors del llibre ens faria gràcia recuperar les imatges del reportatge i em trobo amb una reacció educada però freda i distant que no m’esperava gens. Molt sorprès m’interesso pels motius.

No entraré ara en detalls per respecte a la confidencialitat de la conversa però sí que, a tall de resum, podria dir que el llibre no ha estat rebut gaire bé pels periodistes de TV3 ja que, segons ells, peca d’un excés de protagonisme per part de l’autor quan la tònica de la casa és precisament la contrària: potenciar la feina en equip per damunt dels individualismes. I molt especialment en treballs d’investigació com el de Tor que requereixen uns recursos que depassen l’esforç concret d’una sola persona.  (n’hi ha més)

D’altra banda Porta, que per l’època que era a punt de sortir el llibre va deixar TV3 per fitxar per una altra cadena, entra en detalls personals de companys seus que apareixen amb nom i cognoms o, quan és un pèl més discret, que són perfectament identificables per la gent del ram. Uns detalls innecessaris de cara al desenvolupament de la trama i que no han caigut gaire bé precisament entre els afectats.

Fins aquí, doncs, el que vaig poder captar. No es tracta d’esbrinar qui té més raó o qui en té menys en aquest afer concret. Per a això hauríem d’obrir probablement un altre reportatge d’investigació. Però pel que sí que em serveix l’experiència és per copsar una vegada més la importància del punt de vista. Més exactament la importància de conèixer el màxim nombre de punts de vista sobre un afer abans d’extreure’n conclusions alegrement. Una premissa bàsica que, ai las, no sempre es pot complir.

En el fons això no fa més que refermar-me en una convicció que fa molt temps que intento posar en pràctica: que cal anar per la vida amb la màxima educació i humilitat. I molt especialment els que ens dediquem a divulgar en els mitjans les nostres opinions particulars sobre coses fetes per tercers.

És tan fàcil ser injust i parcial sense voler-ho ser…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!