Totxanes, totxos i maons

A mi, com a qualsevol ciutadà, em va la marxa, per què ho hauria de negar? Ara bé, fins a un cert límit. Sobretot perquè tinc una edat i segons quins excessos ja no me’ls puc permetre. Vull dir que la perversió de llepar-li el cul a qui m’insulta i em menysprea pot tenir el seu morbo durant una temporada però ara mateix hi ha altres coses a la vida que m’exciten més.

Dic tot això perquè després de llegir la columna titulada "Malos periodistas" que El País, diario independiente de la mañana, va ejacular el dissabte passat a propòsit del mullader creat per l’article d’Iu Forn he decidit deixar de comprar aquest diari els diumenges, un dels pocs dies que el comprava (a part dels dijous i els dissabtes que el continuaré comprant –ho explicava aquí mateix dies enrere– per allò de seguir els suplements literaris ja que un servidor és un professional).  (n’hi ha més)

Ja sé que la reserva de punts que al llarg d’aquests anys he anat atresorant en el meu carnet de "progre" experimentarà una seriosa penalització que a mig termini em pot portar fins i tot a l’expulsió de la confraria de la modernitat fàixon i del pensament correcte però crec que a aquestes alçades de la meva biografia transgressions com aquesta m’ajuden a mantenir la flexibilitat de les artèries.

Així doncs, l’euro amb noranta cèntims que els diumenges deixaré de donar al senyor Polanco implicarà que a final d’any m’hauré estalviat gairebé cent euros que, per compensar, penso dedicar a la compra de música d’aquí. L’autèntica música d’aquí, vull dir. Sense mestissatges, globalitzacions ni altres tonteries de la modernitat militant entestada a fer-nos passar bou per bèstia grossa.

Si no m’erro en els càlculs la cosa dóna per a uns cinc o sis compactes. Ara mateix sé de dos que són a punt de sortir: el de Joan Isaac i el de Roger Mas. Ja he demanat als amics de can Castelló que tinguin la bondat d’avisar-me quan els tinguin.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!