Totxanes, totxos i maons

Ja vaig explicar (vegeu aquí) que la solució que s’han buscat a Catalunya Ràdio per substituir la Rita Marzoa i l’Antoni Bassas no em feia el pes i que, per tant, aquesta temporada em passava al Jordí Basté de Rac1.

Val a dir, però, que l’alternativa tampoc m’entusiasma. Almenys en la franja que va des de les sis del matí fins a quarts de vuit, que és l’hora que segueixo en Basté. Potser és el seu to, entre autosuficient i “col·lega”, el que no m’acaba de convéncer…   (n’hi ha més)

O potser és pel seu especial sentit de l’humor.

Més concretament dimecres passat aquest xicot em va acabar el quartos amb la conyeta que va fer a propòsit de les declaracions de Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. (“Ui, ui, aneu al tanto amb el que dieu que encara ens caurà una sanció de l’IEC”, deia cada cinc minuts fins que algú amb dos dits de front el deuria avisar que ja n’hi havia prou d’aquell color).

Unes declaracions, per cert, carregades de raó (vegeu-les aquí) que venien a dir que les empreses del ram de la comunicació en català en el moment de contractar els seus professionals haurien d’exigir-los un coneixement i una competència lingüística suficient per no haver de fer el ridícul com habitualment -i de manera impune; és a dir, sense correctius- passa. (vegeu també aquí)

De fet, no és nou d’ara aquest pronunciament de Joan Martí. El passat agost, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu ja va dir si fa no fa el mateix (vegeu aquí) i va obtenir el suport de la Mònica Terribas, directora de TV3, que estava present en l’acte.

Callant -ja no dic aplicant-se la mesura, que seria potser demanar-li massa- en Jordi Basté es podria haver estalviat la brometa cagadeta del dimecres passat i tots n’hauríem sortit guanyant. 

S’ha d’anar molt sobrat -o ser molt ignorant- per tenir reaccions com la seva. Sobretot quan, passant dels afers lingüístics als musicals, durant l’estona que jo l’escolto gairebé mai li he sentit posar cap tema en català. Ja sé que Rac1 no és una emissora pública i que, dintre d’uns límits, té un marge de discrecionalitat més gran que Catalunya Ràdio però jo crec que si es juga a fer d’alternativa s’ha de saber estar a l’alçada de les circumstàncies.

I em sembla que, pel que fa a humilitat, a diferència del seu col·lega de la tarda Toni Clapés o de la colla de “Minoria absoluta”, el senyor Basté ha de menjar encara unes quantes sopes…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!