Aquesta entrevista que li vaig fer a Xavier Mateu la va publicar Vilaweb el dimarts 5 de setembre. Podeu veure-la fent clic aquí o llegir-la íntegra a continuació: La nit que Franco va sentir parlar català a TVE Xavier Mateu (Barcelona, 1941) diu que és una persona tímida i tastaolletes. És una manera de
Si seguiu més o menys de prop aquestes Totxanes ja us haureu adonat que tinc una simpatia molt especial per les persones que vibren amb la seva feina i que, a més a més, aquesta vibració la saben encomanar a la gent que tenen al seu voltant. No fa gaire vaig parlar (vegeu aquí) de la
És molt possible que l’apunt d’avui faci somriure a més de quatre lectors. Si a fi de comptes és un somrís de comprensió, moltes gràcies; i si és en to burleta o de suficiència, doncs mala sort. Dit això, em fa gràcia deixar constància ara i aquí del retrobament amb un mot que tenia ja
Aquí teniu l’espot de la Generalitat de Catalunya en el que es donen instruccions per anar a votar el dia 1 d’octubre. Contempleu-lo i, sobretot, ESCAMPEU-LO tant com pugueu:
Hi ha una pila de detalls que demostren que tot el denominat “procés” i, molt especialment, la culminació en forma de Referèndum està en mans de gent amb el cervell molt ben moblat. Espero que ben aviat, amb la República ja proclamada, es puguin conèixer els seus noms i les històries que porten associades. Avui
El dimarts passat va fer seixanta anys d’una gesta esportiva que ha quedat relegada a l’oblit. Em refereixo a la travessada, nedant, de l’estret de Gibraltar que va fer l’olotina Montserrat Tresserras. Uns dies abans el portal Vilaweb va acollir un article meu sobre aquest tema (vegeu-lo aquí) i ara us el reprodueixo íntegrament aquí
(La sèrie comença aquí) Abans de continuar permeteu-me una qüestió prèvia: l’A. –que sembla que no hi sigui, però que s’hi fixa tant que coneixeria un coix assegut– em fa notar que en l’apunt anterior no he fet cap esment als llapis, que sens dubte també féiem servir a l’escola. És cert, l’argumentari de l’apunt
Sóc molt poc amant dels bolígrafs. No d’ara, de sempre. De fet, no en porto mai cap al damunt perquè, a diferència de la ploma estilogràfica que sempre m’acompanya, és un estri que no faig servir, tret de quan he d’emplenar o signar algun document imprès en allò que en diuen “paper autocopiatiu”, que requereix
Un dels llibres que s’han publicat al començament de la nova temporada ha estat “La casa de la frontera”, de Rafael Vallbona. Dies enrere el portal Vilaweb va penjar la meva crítica (vegeu-la aquí) i avui us la reprodueixo íntegra aquí sota: Una família i la ratlla de la frontera Les fronteres són territoris
Quan el diumenge passat a la tarda em va arribar la notícia de la mort, als noranta-sis anys, del fotògraf Joan Colom el primer que em va venir al cap va ser un llibre —“Izas, rabizas y colipoterras”— publicat el 1964 per l’editorial Lumen amb textos de Camilo José Cela i fotografies de Colom. La
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). “El quadern gris”, Josep Pla (24 de maig de 1918) Al mas Pla hi ha el costum, molt antic, d’utilitzar els noms de sant Antoni i sant Josep com a patronímics dels hereus que s’hi
Estimadíssima Mila, Escric aquesta carta quan al mes d’agost li queden ja molt poques hores de vida. Això vol dir que ets a punt de cloure les teves vacances de noieta de cinc anys que varen començar a finals de juliol a Menorca i que s’acaben avui mateix quan tornaràs del país dels teus avis bretons.
L’any 1997 Quimi Portet, que feia molt poc havia dissolt amb Manolo García l’històric grup “El último de la fila”, va publicar un disc en català que es va titular “Hoquei sobre pedres”. No es pot dir que aquest fos el seu debut en solitari i en català perquè deu anys abans, el 1987, havia
Tot just ahir, diumenge, em va arribar per la xarxa notícia d’Ambkor, un xicot nascut a Barcelona el 2 d’abril de 1989 que es diu Óscar de la Torre i que es dedica, amb força èxit pel que sembla, al rap. Com que no vull passar pel que no sóc he de confessar que fins
Fa nou anys la bona gent de Xarxa de Mots va començar un projecte del qual aleshores ja vaig fer el corresponent apunt (vegeu-lo aquí). Un apunt en el qual donava detalls concrets i que, per tant, m’estalvia de repetir-los ara. Com que aquest agost he recuperat la lectura d’“El quadern gris” –amb l’edició de