Can Fanga Fàixon Güic.
Des de sempre tinc un morbo especial per les parides mentals que són capaços d’ejacular alguns creadors quan han de bastir una justificació teòrica (i retòrica) del perquè les seves produccions són com són i no d’una altra manera. Ahir al vespre, sense anar més lluny, escoltava per la ràdio les declaracions d’un dissenyador que intervé a la Setmana